Lligar a Barcelona: noia busca noia

La Berta, en Sergi i la Jordina fa anys que tenen negocis petitons i aprofitadíssims al Raval i treballen plegats per cultivar un nou model de relació establiments-barri, basat en la xarxa, la sostenibilitat i l’atenció als veïns. Que hagin unit esforços per obrir La Monroe, el bar de la Filmoteca, és molt bona notícia, perquè la gestionen amb el mateix amor i coneixement del territori que els seus propis locals. En entrar-hi ja es nota: en un espai enorme i diàfan, tot finestrals, han aconseguit traslladar aquella calidesa i ambient familiar del Lupita, Las Fernández o el Pódame. Les llambordes de la plaça són el terra del local, té una gran terrassa amb gàbies d’ocells per fer-hi créixer l’heura i tauletes d’alumini lacades de verd piscina i roig corall. L’interiorista Antonio Iglesias ha fet una feina magnífica: ha iŀluminat l’espai amb llums fets amb oueres reciclades i bombetes de gran filament i ha disposat llargues taules de fusta per compartir amb esquelet de bastida –diu que per retre homenatge a En construcción, del Guerín, que es va rodar allà–. La Monroe és tot terreny: hi pots esmorzar, picar tapes –l’ensalada russa és boníssima i els embotits són de Ponts!–, fer un menú a bon preu, beure tes, còctels, menjar entrepans i amanides, sopar un cebiche o un secret ibèric. T’hi pots gastar quatre rals i fer un cafè i un fabulós pastís casolà o sopar per 25 € i quedar com un senyor. A La Monroe hi ha germanor i fa de bon passar-hi el dia. 

Situat al cor del Gaixample, aquest és un punt estratègic per començar o acabar la nit. Entre còctels de tot tipus podreu conèixer noies de totes les edats i nacionalitats perquè la filosofia del local és fer de punt de trobada de la comunitat lesbiana a Barcelona on tothom és benvingut. Distribuït en tres plantes, disposa de zona de taules o espais més tranquils per conversar i de la zona Bunker, una minidiscoteca per poder ballar a cop dels èxits del moment.

Quan va néixer, al bell mig d’una vorera llardosa del Barri Xino de finals del XIX, els primers que la van agafar en braços van quedar meravellats de l’olor que feia la seva pell: de gessamí. Embriagava a tothom amb aquest perfum sobrenatural. No és estrany que es dediqués a viure dels seus encants amb el sobrenom de Madame Jasmine. Amant d’anarquistes, mestressa de bordells i fumadors d’opi, Madame Jasmine era l’esperit del Barri Xino. Esplèndida i tràgica. Per això, quan el 2005 uns pakistanesos es van traspassar un bareto de mala mort a la rambla del Raval, en Patrice i en Rashid no van dubtar a reformar-lo de cap a peus i dedicar-lo a ella. Fins fa dos mesos feien els millors entrepans de Barcelona, però se’n van cansar, i van decidir convertir la petita cuina en un puticlub, un reservat en miniatura empaperat de pell de zebra i ple de detalls retro, com la resta del bar: cartells pop retocats, entapissats exòtics i una il·luminació tènue que difumina rostres i permet el grapeig al so de Bambino, Rocío Jurado, Mary Schneider, Carmen de Mairena...  Madame Jasmine té ànima de meublé atrotinat i d’amor clandestí. 

De mica en mica, però en un lapse relativament curt, el carrer Carretes s'està convertint en un microclima de locals amb personalitat pròpia. Als alegres gitanos cantaires de l'Assamblea Evangèlica, el taperisme de barri del Makinavaja, l'opció més noctàmbula del Lempika i la fantàstica gastronomia del Bierzo de Las Fernández, hem de donar la benvinguda a La Casa de la Pradera, un bar que arriba per consolidar l'heterogènia moguda carretera i hi afegeix una bona dosi de frescor i entusiasme 'queer'. Els seus propietaris (dos gallecs, en Dani i la Maria, i una catalanomarroquina, la Sanna) fa quatre mesos que van obrir amb la intenció d'incrementar la magra oferta de bars familiars que ofereixin tapeta de franc amb cada consumició. També fan sopars de grup per encàrrec i d'aquí poc volen obrir terrasseta a la plaça de l'Hort de la Bomba. La clientela és variada: hi ha mariques i bollos, hi ha moderns i gent del barri, passavolants, guiris i l'ambient és distès i divertit. Tiren bé les canyes. Les nits de divendres i dissabte hi ha DJ i els capvespres fan bingos i playbacks "perquè la gent rigui". A la barra tenen quatre perruques de colors que la gent va demanant a mesura que s'engaten: causen furor. Més endavant volen ampliar la secció "complements" perquè la gent es disfressi i la festa agafi proporcions carnestoltesques. La Casa de la Pradera és un bar queer familiar i de barri, i aquest és un model que estaria bé que quallés.

Ja fa més de quinze anys que la discoteca lèsbica del grup Arena acull el primer dijous del mes la festa Stupenda, adreçada especialment a noies i amics. Sempre hi ha regals inesperats, missatges per lligar discretament amb la que més t’agrada, stripteases femenins pujadets de to i moltes sorpreses.

Cansades d'homonormativitat i que de totes les lletres LGBTI es doni més protagonisme a la G? El grup Matinée, promotor del Circuit, us proposa aquesta festa que és la germana noia del festival. Hi han passat noms com la DJ Cuki D'Light o Bulma Beat i sol estar ple de sorpreses: hi han fet festes de blanc, Bollywood, edicions d'estiu i d'hivern...

Ben arrelada a la ciutat, la Melon és l'opció ideal si el que busqueu és una festa temàtica. Amb hits, sorpreses i sortejos, les noies de la Melon n'han muntat de molt grosses: per Halloween, de lleopardes, inspirades en el món del circ, festes pijama... Amb el bo i millor de les DJs locals i nacionals. 

La festa Maricas, nascuda l'any 2018, existeix per a deixar ben clar que el techno i l’escena LGBTIQ es porten millor que mai. Amb una visió molt oberta i queer, hi han passat DJs com ISAbella, Titia, Carlos Valdés o Rubia Bollera.

Fúria Queer és la versió més marica del Sidecar. En plena Plaça Reial, aquesta festa estretament vinculada pel grup Las Bajas Pasiones (és fàcil trobar-los fent-hi qualsevol actuació!) ofereix un espai lliure de sexisme, racisme o d'altres actituds anti-persona. Amb sessions de DJs i grups que abracen l'especte 'electro-rap-queer', Fúria Queer és la festa de tots aquells que pensen que la identitat pot ser una barreja perfecta entre festa i lluita.

Nascuda l'any 2019, aquesta festa s'emmiralla en els saraus de ciutats com Londres, Milà o Nova York on música, moda i art convergeixen en un tot, sempre en un espai lliure de prejudicis i amb un caràcter ben queer. Han passat per espais com Les Enfants o la sala Upload i els reconeixereu per la seva estètica iconoclasta i kitsch.