Si alguna vegada heu explorat els intersticis del Passeig de Colom, molt a prop del Moll de la Fusta, és possible que hagueu acabat pescant l'esplanada dedicada a una de les nostres patrones, la plaça Mercè. Sobre ella, la basílica que hi comparteix nom està rodejada de bars amb terrassa, que apareixen com bolets del no-res i conviuen amb el to antic de tot el conjunt medieval d'església i convent. La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè presideix aquest paratge, d'estil barroc de portes cap endins i neoclàssic, cap enfora. Tot i que la construcció data del segle XVIII, és una nau que barreja elements de diferents estils arquitectònics a causa d'una història plena de girs que ens fa remuntar-nos al segle XIII. Sigueu o no fidels, el patrimoni arquitectònic religiós de la ciutat és sempre interessant de visitar i, encara més aquesta edificació, que està dedicada a la patrona i constitueix un dels millors exemplars de l'arquitectura religiosa del barroc català. A més, el dia de Santa Mercè, la basílica es converteix en tot un espectacle!
Història
Abans de ser basílica, va ser una església gòtica reformada que va començar a construïr-se el 1247 i estava dedicada a Santa Maria. Santa Maria de Cervelló va ser la santa que va fundar la branca femenina de l'orde mercedari i (diuen) que les seves restes encara es troben a un dels altars, es va enterrar el 1290. A força què el poble repetís que era l'església de la 'mercè', a causa de la tasca mercedària dels seguidors de l'orde, l'esglèsia va acabar confirmant-se amb un nom diferent al batejat. Amb la intenció d'eixamplar el temple, es va enderrocar el medieval i es van iniciar les obres al 1765 per reconstruir-la a mans de Josep Mas i Dordal. Al segle XIX, el Papa Benedict XV va decidir aprofitar aquesta església per convertir-la en basílica i honrar els 700 anys d'història de l'orde de la Mercè, moment en què s'hi va afegir una cúpula. Lamentablement, la Guerra Civil va emportar-se amb ella pràcticament tota la basílica i, des de llavors, s'ha anat reconstruint amb èxit gradualment.
Mercè, la segona patrona de Barcelona
Si algun cop heu passejat per la plaça, us havíeu fixat mai en la vareta que porta la figura que fa de cirereta de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè? La llegenda explica que l'instrument és el responsable de salvar a Barcelona d'una plaga de llagostes al segle XIII. La Mercè és qui porta la vareta i aquesta gesta la va fer digna de compartir patronatge amb Santa Eulàlia, una relació de dubtosa amistat. El 24 de setembre se celebra Santa Mercè i hi ha tota una festa en el seu honor molt viscuda a la ciutat que us porta fins a la basílica. Però aquest dia acostuma a ploure i corre el rumor què són les llàgrimes de Santa Eulàlia, queixant-se de l'oblit dels conciutadans a favor de la Mercè (els més malpensats creuen que no plora de pena, sinó per fer d'aixafaguitarres).
¿Quins elements cal visitar a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè?
L'interior, d'estil rococó, en si ja és tota una atracció visual. També cal ressaltar la imatge de la Verge de la Mercè, que destaca pel seu interès artístic: una talla gòtica de 1361 atribuïda a Pere Moragues, encara que la figura del nen és del segle XV (uns dels pocs elements que es conserven d'abans de la guerra). Si sou de missa, potser les restes de Santa Maria de Cervelló us piquen la curiositat. I una altra particularitat de l'espai és que acull un imponent i modern orgue, considerat un dels més espectaculars d'Europa, dissenyat per Gerhard Grenzing. Si voleu escoltar com el fan sonar, podeu fer-li un cop d'ull a la programació musical de la basílica, que acostuma a estar ben animada. Desde fora, val la pena detenir-se a contemplar la decoració ornamental de la façana, obra de Carles Grau. Després, us podeu deixar caure per totes les botigues i bars amb encant del Barri Gòtic.