Els 8 espais més curiosos de La Model

És l’espai més conegut de totes les presons, el lloc de contacte entre els interns i els familiars i amics. Un espai d’aquells que tots hem vist a les pel·lícules i que semblen d’allò més quotidià, però que, en entrar-hi, s’hi viu amb molta tensió... Avui dia la visita comença al pati i, tot just passar el primer cancell, introdueix el visitant en aquesta sala. Era el tràmit que calia passar si es volia visitar algú de dins. Pels interns, el reglament autoritzava dues trobades setmanals de 20 minuts. En el cas de les visites dels advocats o jutges, així com en els Vis a Vis íntims, els externs eren conduits fins a unes sales annexes on es feia portar l’intern.

Superat el primer cancell i el locutori, per entrar dins de la presó encara calia passar dos cancells més i un control d’accés, on els funcionaris verificaven les dades dels interns. La sensació de reclusió s’intensifica amb el so del tancament de les portes a les esquenes dels visitants a mida que s’entra.

El disseny de la Model, obra dels arquitectes Salvador Vinyals Sabaté i Josep Domènech i Estapà, segueix un estil racionalista. Disposa sis galeries radials, cada una amb cel·les i patis individuals, al voltant d’un panòptic central on hi havia el centre del control. Des d’allà es podia tenir ben vigilats a tots els interns, tant a les sis galeries com als patis corresponents. L’espai, de gran alçada, amb diverses plantes i amb grans columnes de ferro forjat, és l’epicentre de la presó.

Cada galeria estava destinada a una tipologia concreta i definida de presos, que va anar canviant al llarg dels anys. En la seva darrera etapa, la Galeria 1 era el destí d'aquells que internaven per primer cop en un centre penitenciari, els que no tenien experiència prèvia a la presó. Pel contrari la 6a Galeria estava destinada als presos més perillosos. I totes i cada una d’elles era un microunivers. La que es pot visitar i que es mostra tal com es trobava en el moment del seu tancament és la 4a Galeria. Permet sentir la sensació diària de la vida a les cel·les i mostra detalls d’allò més sorprenents. Per exemple, hi ha un panell informatiu on encara es poden veure cartells amb els horaris dels interns, instruccions de com cal demanar un Vis a Vis i moltes d’altres informacions pràctiques pel reclús.

Un dels presos que més petjada va deixar a la presó durant la seva estada va ser l’artista andalús Helios Gómez (1905-1956). Cartellista d’avantguarda, instal·lat a Barcelona des de jove, va anar a parar a La Model per qüestions polítiques, ja que era comunista i durant la guerra civil havia estat militant anarquista. Una de les cel·les de l’exposició ubicada a la 5a Galeria li ret homenatge. La seva primera estada, del 1945 al 1946, va ser a causa d’haver fundat el grup Liberación Nacional Republicana. La segona, del 1948 al 1954, per associació i propaganda il·legal. Va ser durant aquesta darrera estada que es va dedicar a omplir de frescos una cel·la de la 4a Galeria –on aleshores hi havia els condemnats a mort–, convertint-la en el que s’ha conegut com la Capella Gitana. La proposta va ser del capellà mercedari de La Model; Helios Gómez va acceptar fer-la, però a canvi va plasmar a la Mare de Déu i al nen Jesús amb trets gitanos. Avui dia, encara no sabem si es podran recuperar aquestes obres d’art, perquè la cel·la va ser emblanquinada a la dècada de 1990.

De tots els patis que hi ha a La Model, l’únic pati que deixa el cel al descobert, sense enreixat que el tapi parcialment, és el Pati d’Esports. Avui dia, arran de l’exposició, aquest espai acull una instal·lació que proposa un joc de mirades. Es tracta d’un cub que conforma una mena de cel·la, folrada a l’exterior amb miralls i amb un diaporama interior on es projecten imatges de l’entorn de la Model des dels seus orígens fins l’actualitat. Així es busca crear dues sensacions contradictòries: a l’exterior, la de tenir la sensació d’estar tancat, en veure’s reflectit dins de la presó. I, a l’interior, la de sentir-se fora de l’edifici, contemplant un paisatge que va mutar des de ser un camp d’extraradi fins a convertir-se en un dels barris amb més veïns de l’Eixample.

Quan La Model va obrir, les execucions, que abans es feien a l’antiga presó de Reina Amàlia, van deixar de ser públiques. Dins del nou recinte penitenciari, la primera execució va tenir lloc el 8 d’agost de 1908 i el condemnat a mort va ser Joan Rull i Queraltó, un anarquista i confident policial. L’última execució va ser la de Salvador Puig Antich, militant d’El Movimiento Ibérico de Liberación, el 2 de març de 1974. El lloc triat per dur a terme aquesta pena de mort va ser la Paqueteria, a tocar del pati d’accés a La Model des del carrer d’Entença. En la visita al públic que s’ofereix ara, només entrar es passa pel costat d'aquest espai. Però no és fins el final del trajecte que l’espectador s’endinsa en la seva crua realitat.

L’exterior de La Model també té tota una història. L’edifici està delimitat entre quatre carrers de l’Eixample per unes grans muralles amb torres i garites de vigilància. Un camí de ronda entre la muralla exterior i la interior facilita l’accés dels agents dels Mossos d’Esquadra que vigilaven el perímetre dia i nit. Les quatre bandes, pels carrers d’Entença, de Provença, de Nicaragua i del Rosselló, van ser, durant els anys que va romandre oberta la presó, punt de trobada de familiars i amics dels interns, que intentaven comunicar-se amb l’interior per transmetre algun missatge.