L'exposició 'La Model ens parla: 113 anys, 13 històries' va esgotar les seves entrades en poques setmanes. Si ets dels afortunats que l'ha pogut anar a veure, potser vols reviure-la i, si te l'has perdut, no et preocupis! Nosaltres et fem un recorregut per les 13 cel·les que s'han obert al públic i t'expliquem algunes de les històries que hi van tenir lloc. Comencem?
Tot i que les obres de construcció de La Model van començar l'any 1888, no va ser fins al 1904 que aquesta es va inaugurar. La primera cel·la de l'exposició de La Model explica la història de Ramon Albó (1872-1955), advocat de professió, que es va fer càrrec del Patronat de la presó des del 1896, després de la mort de Pere Armengol.
Quan es va inaugurar, La Model va acollir uns 600 interns. Les internes, però, van continuar a la vella presó de la Reina Amàlia fins al 1936.
El pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser un dels 1725 detinguts arran de la revolta que va esclatar a Barcelona com a protesta contra la guerra del Marroc. Era el juliol de 1909 i l'exèrcit va posar fi al moviment amb una duríssima repressió.
Ferrer i Guàrdia va ser sotmès a un consell de guerra ple d'irregularitats i, tot i que ell no havia participat en els fets, se'l va condemnar com a instigador intel·lectual de la revolta. Va ser afusellat al castell de Montjuïc amb el mètode del garrot vil el 13 d'octubre de 1909.
El 20 de novembre de 1920 el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va ordenar la detenció de 30 persones, en el context d'una duríssima política de repressió contra el moviment obrer. Entre els detinguts hi havia el dirigent de la CNT Salvador Seguí, 'el Noi de Sucre' (1886-1923), i l'advocat republicà Lluís Companys (1982-1940). Tots dos van ser empresonats en aquesta cel·la de la Model i posteriorment traslladats al penal de la Mola, a Menorca.
Seguí va ser assassinat pels pistolers del Sindicat Lliure el 1923. Companys va proclamar la República el 1931 i es va convertir en president de Catalunya el 1934. El 1940 va ser condemnat a mort i executat a Montjuïc per la dictadura de Franco.
Situem-nos al setembre de 1923, quan va començar la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera. En aquell moment, l'oposició a la dictadura va ser encapçalada per grups republicans, anarcosindicalistes i independentistes.
Aquesta cel·la ens recorda la història de dos homes que van formar part d'un grup independentista anomenat La Bandera Negra, d'Estat Català. Jaume Compte (1897-1934) i Marcel·lí Perelló (1897-1961) eren al capdavant d'un escamot d'aquest grup que va organitzar el complot del Garraf amb l'objectiu d'atemptar contra el rei Alfons XIII i el dictador. L'escamot va ser detingut. Compte va ser condemnat a cadena perpètua i Perelló a 30 anys de presó. Finalment els presos van ser amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera.
Aquesta cel·la ens recorda la història de qui va ser el Rector de Sant Fost de Campsentelles entre 1936 i 1948. Mossèn Salvador Balletbó (1895-1985) va ingressar dues vegades a la Model, víctima de la repressió religiosa. A l'agost de 1936, tot just començada la Guerra Civil, el Govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, es va fer càrrec per primera vegada de les competències de les presons.
A la Model hi van anar a parar aleshores eclesiàstics, empresaris i persones considerades de dretes. Mosèn Salvador Balletbó va ser detingut al 1937 i també un any més tard. Al cap de pocs mesos va ser alliberat i va exercir de rector de Sant Fost fins al 1948.
En els seus 113 anys d'història, la Model ha estat buida d'interns només en dues ocasions: al principi i a la fi de la Guerra Civil. Amb l'inici de la insurreció militar a la península, els 851 interns que hi ha via a la presó van abandonar-la, davant de la presència de milícies anarquistes i en un clima revolucionari.
El 23 de gener de 1939, tres dies abans de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes, la policia del Servei d'Intel·ligència Militar de l'Exèrcit republicà es va endur centenars de presos en direcció a la frontera. Alguns van ser afusellats, d'altres van poder marxar a França. La resta d'interns van sortir de la Model hores abans de l'ocupació de Barcelona, el 26 de gener.
Amb la victòria franquista a la Guerra Civil, les detencions i les execucions van augmentar considerablement. La sisena cel·la de l'exposició s'ha dedicat a Josep Fortuny i Torrens (1902-1939), un pastisser afiliat a ERC, que va ser regidor de Governació entre 1931 i 1934 i alcalde de Mollet del Vallès entre el 1937 i el 1938.
Al maig de 1939 va ingressar a la Model, on va ser condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim i afusellat dos mesos després al Camp de la Bota.
Aquest pintor i poeta avantguardista nascut a Sevilla va ser militant anarquista i lluitador antifranquista. Va ser empresonat a la Model entre el 1945 i el 1946 i també entre 1948 i 1954. El 1936 va fundar i presidir el Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, que va impulsar el cartellisme revolucionari durant la Guerra Civil.
El 1950 va pintar la 'Capella gitana', una obra dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos, que Helios mostra morena, amb trets gitanos i envoltada d'àngels negres. Als peus de la verge hi apareixen set presos famèlics i seminus lligats amb un filferro espinós. L'obra va ser tapada el 1998.
La vuitena cel·la de l'exposició explica la història d'un cambrer que portava les inicials A.R però era més conegut com ‘La Gilda’. El seu únic crim: ser homosexual. Va ser detingut i empresonat a la Model el 1955 quan tenia 24 anys.
L’homosexualitat era condemnada per l’Església i pel règim franquista i, en aquell moment, també es considerava un trastorn psíquic en els àmbits de la medicina i la psiquiatria. Els homosexuals podien ser detinguts per “escàndol públic” i la reforma de la ‘Ley de Vagos y Maleantes’ de 1954 definia l’homosexualitat com a delicte. ‘La Gilda’ va ser un dels milers d'homes que van ser detinguts per la seva condició sexual i es desconeix quin va ser finalment el seu destí.
L'Assemblea de Catalunya va néixer el 1971 i va aplegar de manera unitària l'oposició antifranquista amb l'objectiu d'assolir la democràcia. Els seus objectius eren la llibertat, l'amnistia i el restabliment de l'Estatut de 1932 com a pas previ a l'autodeterminació.
A l'octubre de 1973 es va convocar un plenari amb la participació d'uns 150 representants de les entitats adherides. La policia s'hi va presentar i va ser detinguts 113 delegats de l'Assemblea: 96 homes i 17 dones. Els detinguts van patir tortures a la Jefatura Superior de Policia de la Via Laietana. Els homes, amb excepció de dos, van ingressar a la Model i les dones a la presó de la Trinitat.
Aquesta va ser la cel·la del militant anarquista del Movimiento Ibérico de Liberación, Salvador Puig Antich (1948-1974). Durant la seva detenció, el 25 de setembre de 1973, es va produir un tiroteig en el qual va morir un policia. Puig Antich va ser jutjat i condemnat a mort en un consell de guerra celebrat sense les mínimes garanties jurídiques i amb un evident afany de revenja.
El jove, de només 25 anys, va morir executat al garrot vil el 2 de març de 1974 després de passar 443 dies a la seva cel·la. Era l’últim executat amb aquest sistema a l’Estat espanyol.
Lluís M. Xirinacs (1932-2007) va ser un filòsof, escriptor, sacerdot i polític. Va ser detingut en nombroses ocasions i va protagonitzar diverses vagues de fam, la primera –l'any 1969– per exigir la separació de l'Esglèsia i l'Estat. Des de desembre de 1975 a octubre del 1977 es va plantar 12 hores diàries davant de la presó Model per reivindicar l'amnistia.
Va presentar la seva candidatura a les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco, el 1977, i va ser elegit senador. La llei d'amnistia d'aquell any va atorgar l'amnistia a tots els represaliats polítics, però també als seus botxins.
Durant la seva infantesa, Juan José Moreno (1961-2003) va estar reclòs en diversos internats. Amb només 13 anys va entrar a la Model. Va ser alliberat però quan ja tenia 16 anys, la majoria d'edat penal, va tornar a ingresar a la presó. Aquell mateix any es va crear la COPEL, que reivindicava l'amnistia de tots els presos. La Model va viure dos motins consecutius el setembre i l'octubre de 1977.
En els anys següents Moreno es va convertir en un personatge famós, es van fer pel·lícules sobre la seva vida i era consumidor d'heroïna i cocaïna. El Vaquilla va liderar un nou motí a la Model el 1984. Posteriorment va ser empresonat en altres presons on va protagonitzar més motins i intents de fuga. El 2001 va publicar un llibre autobiogràfic i va morir el 2003 quan tenia 42 anys.
