Foto-galeria històrica de La Model

Així era la façana de l’entrada principal de La Model. Malgrat que l’inici del projecte es remunta al març de 1870, no va ser fins el 9 de juny del 1904, data en què es va fer aquesta fotografia, que l’edifici es va inaugurar. El terreny, que ocupava una zona rectangular equivalent a dues illes de l’Eixample, va costar poc més de 220.000 pessetes. Quan la van dissenyar, es va calcular que a La Model s’hi podrien allotjar entre 700 i 800 reclusos, però la xifra ràpidament es va sobrepassar i aviat els presos van haver de compartir cel·les que inicialment havien estat concebudes per a una sola persona.

La filosofia de la presó radicava en la idea que, per evitar que la maldat augmentés i per poder seguir la reinserció dels reus, aquests havien de tenir el mínim contacte amb la resta de la població reclusa, per això rarament abandonaven la cel·la. No obstant, podien disposar d’una hora de passeig diari o visitar la biblioteca, aquesta sala amb diaris i llibres que provenien de donacions i estaven curosament seleccionats, que es trobava a la planta soterrània. Cal afegir que, molts dels presos comuns eren illetrats, però entre els presos polítics bona part eren il·lustrats.

Durant els primers anys de vida de La Model, en aquesta s’hi allotjaven principalment petits delinqüents i joves trinxeraires –rodamóns sense ofici– com els de la fotografia. Es tractava d’adolescents que havien estat detinguts arran de diverses causes polítiques, com les vagues obreres. Els que veieu a la imatge, anaven a l’escola de la presó.  Des d’un bon començament, al centre penitenciari s’hi van barrejar, per una qüestió de manca d’espai, els condemnats i els preventius, amb tots els conflictes que això va generar...

Per celebrar les noces d’argent del Patronat de Presos, el juny de 1915 es va celebrar un concert al centre de la presó. Les úniques “celebracions” que es feien entre les parets de la Model eren de caire institucional o religiós. Les reunions  se celebraven al centre de l’edifici, sempre al voltant del famós panòptic de vidre que distribuïa les diferents galeries i que encara podeu visitar si aneu a l’exposició de La Model.

En el marc de la Guerra Civil van tenir lloc les úniques excarceracions massives de la presó. La primera va ser el 19 de juliol de 1936, quan es van alliberar tots els presos després del pronunciament militar fallit: un total de 851 interns van marxar del centre. Aquell mateix dia es va procedir a l’alliberament de les recluses i a l’enderrocament de la presó de dones de Reina Amàlia –aquesta sinistra instal·lació del Raval que era exclusivament de dones des del 1904– i que, tal com s’aprecia a la fotografia, es va fer amb pic i pala.

Durant el període de la dictadura franquista la fidelitat a la República es va convertir en un delicte i s’aplicaven represàlies a tot aquell “no afecte” a l’Alzamiento Nacional. Entre les parets de la presó s’hi van celebrar, durant aquella època, actes oficials 'a bombo i platillo' com el que veieu a la fotografia, feta des del centre de la presó cap a les galeries. En aquest cas es tractava de la celebració més important per a les presons: la festa patronal de la Mercè, patrona dels presos, el 24 de setembre de 1941, en la qual van intervenir diverses autoritats, la flor i nata del 'movimiento'.

També amb motiu de la celebració de la Mercè, els reclusos podien rebre la visita dels seus familiars al pati. Normalment, però, les visites tenien lloc només un cop a la setmana, no podien durar més de 20 minuts i es feien a unes cabines específiques. A l’exposició de La Model us podreu fer també una idea de com eren els permisos per fer Vis a Vis amb els familiars més íntims, un dels motius pels quals no us la podeu perdre!

Quan es van obrir les portes de La Model es creia fermament en la benignitat del correccionalisme penitenciari. Això es volia mostrar exteriorment i quan les autoritats, com les que apareixen a la fotografia, venien de visita a la presó, se’ls mostrava una exposició de les manualitats que els reclusos, en ple procés reeducatiu, havien elaborat. Era una demostració de la capacitat que tenien de rehabilitar els presos i, a més, els tallers dins de la presó ajudaven a redimir la pena. Si visiteu La Model hi trobareu una botiga amb objectes fets per presos entre els quals hi ha uns farcells artesanals preciosos!

Com hem comentat, el centre neuràlgic de l’edifici era el panòptic envidrat. Allà també s’hi trobava la capella alveolar on se celebraven misses, una de les poques raons per les quals els presos podien sortir del seu reclutament individual. En general, s’utilitzava l’aïllament i el silenci com a eines per afavorir el penediment i la interiorització de la moral cristiana.

Així és com va quedar una de les galeries després de l’incendi provocat durant un dels  motins que van tenir lloc el 1977. En aquell moment  la presó ja comptava amb gairebé 1600 interns –recordeu que el nombre òptim per mantenir les condicions de salubritat i humanització era de la meitat, uns 800–. Durant els mesos de febrer, juny, juliol, setembre, octubre i novembre es van produir diversos motins. Presos organitzats pertanyents al moviment reivindicatiu anomenat la COPEL (Coordinadora de Presos Españoles en Lucha) denunciaven ser objecte de maltractament i havien demanat la destitució de molts funcionaris i del mateix ministre de Justícia. Els seus objectius eren radicals: “o la llibertat total o la mort!” Els interns van cremar més d’un miler de llibres i van arrencar les portes de fusta de moltes cel·les, destruint panys i forrellats d’aquestes.

Durant els anys de la transició la conflictivitat dels reclusos va incrementar notablement. A l’any 1978 uns 300 presos es van autolesionar davant dels mitjans de comunicació i d’altres van començar una vaga de fam. La lluita radical dels presos va perdurar fins l’any 1980. Amb l’elaboració de la primera llei penitenciaria espanyola el 1979 es començava a tenir en compte la reeducació i la reinserció social dels presos i els seus drets fonamentals. A la fotografia, el subsecretari de Justícia parla amb un grup de presos, que li expliquen probablement les mancances que seguien existint al centre i els problemes derivats de la constant massificació d’interns.

Sabies que el dos de juny de 1978 es va produir una espectacular fuga de presos  de la Model? 45 reclusos van aconseguir escapar a través de la xarxa de clavegueram que anava a parar al carrer Rosselló. Gràcies a eines com les de la fotografia, que van ser posteriorment intervingudes, van aconseguir excavar un túnel de 18 metres de llargada que connectava amb el clavegueram. S’organitzaven en 3 grups de 15 persones i treballaven en cadena, dia i nit, fins que al cap de 10 dies van acabar el túnel, van instal·lar-hi un cablejat elèctric per poder-lo tenir il·luminat i van sortir lliures pel carrer Rosselló, al crit de “visca la COPEL!”.