Fotogaleria de Glòries: passat, present i futur

Ildefons Cerdà ja va projectar la plaça de les Glòries com un nus viari en el qual s'unien i es tornaven a separar tres artèries principals del seu entramat urbà: la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via.

Durant els anys quaranta es va construir la moderna fàbrica de la Hispano-Olivetti, filial a Espanya de la marca italiana especialitzada en màquines d'escriure. Va ser una de les més importants del món i part de la seva estructura es conserva a l'actual eix comercial del nou Glòries.

La febre constructora derivada de la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 no va deixar la plaça de les Glòries al marge. Es va inaugurar el doble anell viari amb un aparcament a nivell de carrer i el parc de les Glòries a l'interior de la plaça.

L'any 1995, l'alcalde Pasqual Maragall va inaugurar el que en aquell moment va ser el centre comercial més gran de la ciutat, i el que incorporava un nou model estructural que barrejava el comerç interior i el comerç exterior. La iniciativa va ser tot un èxit.

La celebració del nou centre comercial va ser una festa per a tots els ciutadans i es va allargar en el temps, ja que, des del primer dia, Glòries es va convertir en un lloc festiu tant per a grans com per a petits. S'hi podia gaudir d'una oferta d'oci i restauració, així com animacions musicals, tant de dia com de nit.

El centre comercial Glòries va destacar aviat per la seva àmplia oferta a l'abast de tothom, i també pel disseny original i perquè integrava espais interiors i exteriors. Es creava, d'aquesta manera, un nou model d'espai urbà.

A partir del canvi de segle, la plaça de les Glòries es converteix en un epicentre de la nova Barcelona, una cosa que Ildefons Cerdà ja havia intuït. Comença així la urbanització del nou districte econòmica i tecnològic, el 22@, i l'edifici del Disseny Hub se suma a l'oferta cultura de la zona, juntament amb el Teatre Nacional de Catalunya i L'Auditori.

Després de l'Hotel Arts i de la Torre Mapfre, l''skyline' de Barcelona va afegir un edifici singular: la Torre Agbar, dissenyada per l'arquitecte francès Jean Nouvel i que es va construir en un dels extrems de la plaça de les Glòries entre els anys 1999 i 2005. Destaca de dia per la seva alçada i per la seva forma, i de nit pels jocs de llum.

El conjunt de la plaça de les Glòries sempre ha tingut veus a favor i en contra. És per aquesta raó que l'any 2003 es va impulsar un programa d'actuació municipal amb l'objectiu de discutir el futur d'aquest espai i del projecte de remodelació. Participaven no només l'ajuntament sinó també entitats del teixit social i associatiu del barri.

Durant molts anys, la Diagonal no arribava fins al mar. Va ser al tombant del darrer segle que l'ajuntament va apostar per trencar aquella barrera històrica i seguir el curs natural d'aquesta artèria fins a la Mediterrània. A aquest projecte s'hi va unir la incorporació del tramvia com a mitjà de transport públic per la nova avinguda.

El centre comercial inaugurat l'any 1995 es va convertir aviat no només en un eix comercial imprescindible sinó també en un punt de trobada veinal i una zona d'oci familiar. L'èxit va ser tan espectacular que, amb els anys, es va veure la necessitat de reformar i fer més grans els espais, i ampliar l'oferta, no només de botigues sinó també de restauració i d'oci.

La darrera inauguració va ser tan espectacular com el nou disseny de l'eix comercial de Glòries. La llum i el color van donar pas a un nou espai marcat pels contrastos cromàtics i el disseny en cada espai.

Després de la reforma i el final de les obres, l'eix comercial de Glòries ha tornat a obrir les portes amb una nova proposta: un paisatge obert, que recorda l'Eixample, ple d'estructures i obres d'art signades per Xavier Mariscal. Tot un exemple de la transformació de la zona que cal descobrir.