La plaça de Sant Felip Neri es troba al cor del barri gòtic, molt a prop de la plaça de la catedral. D'estil romàntic i amb un punt decadent, és sens dubte una parada imprescindible si feu una ruta per aquest barri. Al seu interior està integrada l'església d'estil barroc, que presideix i dona nom a la plaça.
Al costat de l'església hi ha l'escola Sant Felip Neri, on se sent jugar els nens a l'hora de l'esbarjo, una innocència que contrasta amb les restes del franquisme que encara hi són presents. Si pareu atenció, veureu que en una de les parets hi ha forats, causats per les restes de metralla d'una bomba aèria que va llançar el bàndol nacional durant la Guerra Civil.
L'església barroca de Sant Felip Neri
Tothom que entra a la plaça dirigeix els ulls cap a l'església de Sant Felip Neri, que presideix l'espai i el fa especialment atractiu. L'edifici religiós va ser obra de l'arquitecte Pere Bertran, amb l'ajuda de Salvador Ausich i Font, que el van aixecar entre el 1721 i el 1753. D'estil barroc, la façana està inspirada en la capella de la Ciutadella, encara que és molt més esvelta i dinàmica. A més, l'església té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori, que es va fundar el 1673. A banda de la seva història religiosa i arquitectònica, l'edifici també va ser un dels afectats pel bombardeig del 1938, que va deixar marques a les parets que, si us fixeu molt bé, encara són visibles.
El bombardeig de la plaça el 1938
Ens remuntem al 1938, dos anys després que comencés la Guerra Civil Espanyola, que acabaria un any més tard. El 30 de gener, l'aviació feixista aliada de Franco va bombardejar Barcelona des de l'aire i va deixar desenes de morts. L'església de Sant Felip Neri era un dels refugis del barri per donar refugi als veïns, per la qual cosa, quan les bombes van arribar a l'edifici i el van esfondrar, van sepultar tots els que hi eren a dins. La gran majoria de les víctimes van ser nens i nenes del col·legi de la plaça que van sortir a protegir-se al soterrani.
La plaça va quedar completament destrossada, amb 42 víctimes mortals i més de 100 ferits. L'únic que va quedar dret va ser la façana de l'església, que avui encara es conserva amb les marques que va deixar el fatídic atac. Durant la dictadura franquista, el govern va dir que els forats de les parets eren a causa dels assassinats de sacerdots a mans dels socialistes, encara que es va descobrir que el relat era per intentar cobrir la seva responsabilitat a la massacre.