És fàcil perdre's entre els angostos carrers del barri de Gràcia, en el bon sentit, i és que desprenen encant a cada cantonada. De tant en tant, però, ens topem amb alguna plaça i s'agraeix, obrint un gran finestral al cel que ens fa tornar de peus a terra. La plaça del Sol, urbanitzada el 1840, quan Gràcia encara era un poble, és una d'elles i té diverses particularitats. És especialment gran i cèntrica, podreu agafar una bona alenada d'aire abans de tornar-vos a endinsar entre els alvèols del barri, i agombola més d'un parell de restaurants de tapes espaterrants. Donem fe de la qualitat de la restauració gracienca, centrada en platets d'arrels peninsulars i restaurants internacionals.
Història
La plaça té una història molt peculiar: va ser un punt simbòlic per a la Constitució espanyola de 1869 (la Junta revolucionària local hi va plantar un cedre anomenat l'Arbre de la Llibertat en honor a la implantació de la nova llei), un refugi antiaeri durant la Guerra Civil que ja no existeix, plataforma per a mercats dominicals ambulants i, avui dia, seu d'alguns esdeveniments de la Festa Major de Gràcia. Tots els edificis d'època que la rodegen, entre ells, alguns modernistes, són una marca de la història, així com l'escultura del fals Astrolabi, que roman a l'espera de tornar-se a col·locar a un dels racons de la plaça. Descobriu, també, altres places amb encant de la ciutat.
Quins bars podem trobar a la Plaça del Sol?
Les terrasses dels bars fan de marc de la gran esplanada del Sol, deixant un gran buit al centre. Quan la nit s'encén, a estones, s'omple de grups de col·legues que s'hi asseuen perquè els bars estan plens, que és quasi sempre, i no és d'estranyar perquè les tapes, els platets i els beuratges que ofereix la restauració de l'espai són canyella pura. Nosaltres ja n'hem lloat uns quants, com el Sol de Nit, el Cafè del Sol, l'Insolent, el Sol Soler o l'Envalira.
Arquitectura i edificis
Envalira és, precisament, el bar que fa de sabates d'una de les construccions modernistes més curioses i ben conservades a uns quilòmetres a la rodona. És fàcil de veure: a una cantonada hi albirareu una torre de color verd pastel, porticons roses i sanefes florals amb relleus coronant les finestres i el cap de l'estructura. La immensitat de la plaça està delimitada per una sèrie d'edificis d'alçada desiguals, la majoria construïts entre el segle XIX i XX, alguns més decorats i d'altres més neutres, però tots conservant l'essència local i bohèmia del barri.
L'univers de Gràcia
El barri està ple d'establiments i detalls urbanístics que fan jocs de paraules per fer gràcia amb 'Gràcia' (o almenys ho intenten) i la plaça del Sol no és una excepció: els locals reten homenatge a l'astre d'alguna manera o altra, els carrers que l'envolten són hipònims (del Planeta o l'antic carrer de la Lluna) i també s'hi va col·locar un Rellotge de Sol de bronze l'any 1987, obra del gracienc Joaquim Camps i Giralt, que popularment se l'ha anomenat Astrolabi -està temporalment guardada després d'haver-se retirat per fer unes obres el 2019-. Possiblement l'escultura se l'ha conegut així, encara que tècnicament no sigui un instrument per mesurar la posició dels astres, perquè retrata a tots els signes astrològics occidentals. Les figures sobresurten al voltant del rellotge de tipus equatorial que fa de centre en forma de semiesfera.
