Al barri del Raval, a la cruïlla entre el carrer Sant Pau i el carrer Robadors, hi ha la històrica Plaça Salvador Seguí. L'espai que va acollir una antiga presó de dones ara és un punt de trobada per als veïns, on es pot gaudir a alguna de les terrasses dels bars i restaurants del voltant. A més, la Plaça Salvador Seguí també acull la Filmoteca de Catalunya des de l'any 2012 just on hi havia l'antiga Galera.
Qui va ser Salvador Seguí?
Salvador Seguí, més conegut com el Noi de Sucre, va ser un líder socialista nascut a Tornabous, a Urgell. Quan va arribar a Barcelona es va instal·lar al Raval i des del 1918 va ser secretari de la CNT, fins a liderar la vaga de la Canadenca el 1919, que va aconseguir la mesura històrica de les 8 hores de jornada laboral. Tot i això, va ser exiliat al costat de Lluís companys al castell de Maó, encara que va poder tornar a Barcelona. El seu retorn no va agradar a tothom i, finalment, va ser assassinat per uns pistolers de la patronal el 10 de març de 1923 a la cantonada del carrer Cadena amb Sant Rafael.
El Noi de Sucre, sobrenom que li venia per la seva passió pels terrossos de sucre, es va convertir en el líder del socialisme català. Encara que va morir a la primera meitat del segle XX, no va ser fins després de la mort de Franco que els veïns van poder posar el seu nom a la plaça, que fins aquell moment es coneixia com a placeta de Robadors.
Història de la plaça
Per poder explicar la història de la plaça de Salvador Seguí completa, cal remuntar-nos a l'any 1689, quan es va construir l'espai que ocupa actualment, encara que va ser per motius diferents. El que posteriorment seria la plaça, va ser una presó de dones on les condicions eren pèssimes i les preses estaven sotmeses a unes normes tan estrictes com haver d'estar cosint durant 10 hores seguides.
Després del darrer episodi de la guerra de Successió el 1714, gran part de Barcelona va quedar destruïda. El barri de la Ribera va ser un dels més afectats, cosa que va provocar que molts dels seus veïns es traslladessin al carrer Robadors, on van acabar vivint persones de diverses classes socials, encara que destacaven els pagesos de condició humil.
El 1839, l'edifici que havia acollit la presó de dones, es va reutilitzar per fer una escola pública, on l'educació també era molt precària i les males condicions feia que molts menors deixessin els estudis abans dels deu anys. Finalment, la plaça va evolucionar fins al que coneixem ara; un espai d'ús públic ple d'establiments que donen vida a la ciutat.
La Filmoteca de Catalunya
Després de construir la Rambla del Raval el 2001, el barri va iniciar una nova etapa de renovació que va durar gairebé deu anys. El projecte tenia com a objectiu impulsar la zona tant socialment com econòmicament, així que van decidir enderrocar més de 50 edificis per construir-ne de nous com l'Hotel Barceló i la nova seu de la UGT, entre d'altres. La nova Filmoteca era la darrera construcció que faltava, fins que el 2007, finalment van rehabilitar la plaça i l'edifici, que és a un lateral.
La Filmoteca de Catalunya va trigar uns anys a acabar de construir-se a causa de les troballes arqueològiques que van trobar durant les obres. Finalment, el 2012 es va inaugurar l'edifici dissenyat per Josep Lluís Mateo, que té uns 6.000 metres quadrats, dues sales de cinema, una sala d'exposicions, una biblioteca i molt més. La planta més coneguda de l'edifici és la baixa, on hi ha una llibreria especialitzada en cinema i centre d'informació, a banda del bar que dona al carrer.