Els orígens del Turó Park es remunten al 1912. I sempre ha estat un parc, però mai el mateix. Abans de convertir-se en el que és ara, un jardí comunal, va ser un altre tipus de parc; un d'atraccions, que va tancar les seves portes el 1929. Després, es va convertir en un jardí d'ús veïnal que va despertar la curiositat aliena i, amb els anys, s'ha anat obrint a la ciutat i als seus transeunts. Quan el parc temàtic va tancar, els seus propietaris (la família Bertrand-Girona) van cedir la part central dels terrenys a l'Ajuntament, que la va transformar en el parc del Turó i el va dedicar al poeta Eduard Marquina i Angulo, convertint-se en el primer pulmó verd de la zona i un dels pocs en tota la Barcelona d'aquell moment. En poc temps, es va anar poblant no només d'una abundant biodiversitat vegetal, sinó també de quatre escultures emblemàtiques i una font, algunes d'elles dedicades a persones cèlebres.
Podeu seguir l'exemple d'altres tants escriptors, que s'han escapat a aquest refugi verd a la recerca d'inspiració. O, simplement, deixar que el parc us salvi de l'enrenou urbà de L'‘upper’ Diagonal. Si esteu per una altra zona i teniu aquestes mateixes intencions, aneu a la recerca d'algun dels jardins i parcs amb encant que s'escampen de llarg a llarg de la ciutat.
Com guiar-se pel parc?
Si entrem per l'entrada principal, trobarem un petit estany que alberga una escultura en honor al gran violoncel·lista Pau Casals, donant-nos la benvinguda. Seguiu els camins als quals dona inici la plaça en què se situa aquesta escultura, que acabareu trobant un estany ple de nimfes, una pradera i, més endavant, la plaça del Teatret (que continua mantenint part de la fisonomia del teatre a l'aire lliure que durant molts anys va estar actiu al parc), on hi ha un quiosc de begudes ideal per fer una parada i escarxofar-se entre les ombres.
Flora i art
Serà inevitable que us fixeu en tota la flora que creix aquí i allà, és un parc ric en espècies i exemplars arboris excepcionals, tant per la seva altura com per la seva edat. Trobareu un bosquet d'alzines, amb un sotabosc de plantes arbustives i enfiladisses pròpies de la vegetació mediterrània, com el marfull; i també tota una col·lecció de palmeres. Si us agraden les flors, la vista us redirigirà a les precioses magnolias, els pimenters falsos o els arbres de l'amor. Us recomanem que aneu a la recerca de les diferents escultures que poblen el parc: la de Apel·els Fenosa, dedicada a Pau Casals; la de Josep Clarà, dedicada a Francesc Viñas; ‘Un Oiseau’, de Jean Michel Folon; i, a la pradera, ‘La ben plantada', d'Eloïsa Cerdan, que ret homenatge a l'escriptor Eugeni d’Ors. No ens oblidem de la Biga de la Font de l’Aurora, de Joan Borrell i Nicolau, una font presidint l'eix del parterre de les magnolias.
Un passeig literari
Juntament amb altres parcs de la zona alta de la Ciutat Comtal, el parc del Turó ha estat un racó inspirador i escenari de poemes. No és d'estranyar que es pugui dur a terme una visita literària, i és que, a més, el parc està dedicat a un gran escriptor de l'època contemporània, Eduard Marquina. Va néixer el 1879 a Barcelona i se'l coneix per ‘En Flandes se ha puesto el sol, un dels seus ‘hits’ del segle passat i una obra de teatre en vers. Al recorregut us guiaran artistes de la talla de Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i AlfonsinaStorni.