Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una de les més sol·licitades de Catalunya. Tot i que té diferents campus repartits per tota la ciutat, l'Edifici Històric de la UB no deixa indiferent ningú. Està integrat al paisatge urbanístic de Barcelona, al bell mig de la ciutat, concretament al número 585 de la Gran Via de les Corts Catalanes, just davant de plaça Universitat. Més enllà de la riquesa arquitectònica, aquest espai compta amb un llegat de manuscrits i incunables, impresos i digitals. La seva infraestructura es conserva i és atractiva per visitar-la, però especialment per perdre's entre lletres a les àmplies sales d'estudi.

Entrada gratuïta

Si voleu visitar l'edifici històric podeu fer-ho de franc. Tot i que l'espai està reservat per a estudiants de la universitat, també és obert a tothom que vulgui passejar pels jardins Ferran Soldevila, que són dins del recinte i tenen més de 80 espècies vegetals diferents.

També podreu entrar al vostre interior sense pagar i visitar algunes zones com la biblioteca de Fons Antic, on hi ha una rica col·lecció de manuscrits, incunables i impresos des del 1501 fins al 1820, una de les biblioteques que no us podeu perdre de la ciutat.

Quina és la seva història?

L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona es va construir segons el projecte de l'arquitecte Elies Rogent, unes obres que van començar el 1863 i es van prolongar fins al 1891. Tot i que l'edifici no estava acabat, les primeres classes van començar el 1871, una docència que ha seguit fins ara.

Tot i que encara es continuïn cursant carreres universitàries, màsters i altres cursos, l'edifici es conserva en perfecte estat. La construcció és d'estil neomedieval i s'ordena en dos cossos laterals i un cos central, on hi ha el paranimf. A més del paranimf, un dels espais més destacats són els claustres, que s'ubiquen al centre de cadascuna de les dues facultats, on destaquen les plantes que formen part dels jardins de la universitat, que segueixen també a la part exterior.

El paranimf

El paranimf va ser la part més important dins del projecte de Rogent, ja que volia que representés "la idea d'universitat", i per això el va situar al centre de la construcció, just a sobre del vestíbul d'entrada. Es va acabar de construir el 1884 i té una col·lecció molt apreciada de diversos quadres d'història com 'El concili de Toledo de 633 presidit per Sant Isidor de Sevilla' i 'Alfonso X i l'Escola de Traductors de Toledo', tots dos de Dionís Baixeras.

Actualment, l'espai està reservat a actes acadèmics de gran rellevància i distinció, així com a l'atorgament de graus i les cerimònies de graduació respectives.