[image]
[title]Hi ha una dita britànica que diu que cada cop que et masturbes, Déu mata un gatet (quelcom que no he entès mai. Ho fa perquè està emprenyat?). Sigui com sigui, en un 'loft' de luxe proper a la Rambla, aquest dissabte 10 a la nit es celebrarà la primera edició barcelonina de la festa sexual Killing Kittens (Matant Gatets). I no es tracta d'una sessió de masturbació grupal, sinó que és, com ells mateixos la venen, «una festa per a l'elit sexual mundial».
Killing Kittens és una festa de matriu britànica i elitista –la va fundar una de les millor amigues de la la futura reina, l'Emma Sayle– que es defineix com a una "festa per a l'elit sexual del món". I que segons expliquen, vol donar poder a les dones per evitar que se sentin a mercer dels voltors llefiscosos que sovint les depreden la pista de la disco.
L'organitzadora de la festa a Espanya –que ja va celebrar la seva primera edició espanyola a Madrid a finals de novembre– ens fa cinc cèntims de l'estricta normativa: «Els homes no es poden adreçar directament a les dones. No vol dir NO.No s'admeten ni càmeres ni mòbils. Els homes han d'esperar a què els convidin a participar. Cal entrar amb una màscara per garantir l'anonimat. I el que passa a la festa es queda a la festa». Com a 'Eyes Wide Shut', escolta. Ara, aquí no podria entrar el pallús del personatge de Cruise: no admeten homes sols, només dones i parelles.
Per cert, què coi vol dir això d'una festa per a l'elit sexual del món? La responsable aclareix que «les festes de natura sexual solen ser de baix nivell, amb molts participants indesitjables. La filosofia de Killing Kittens –a partir d'ara KK, per més gràcia que ens faci– és que som diferents de la resta. KK et garanteix una nit amb una companyia atractiva i d'alta qualitat, en un entorn de luxe». Segons explica l'organitzadora, la festa de Barcelona passarà en un 'loft' de luxe aprop de la Rambla (a Madrid va ser a una passa del Congrés de Diputats) «de 350 m2 plena d'habitacions i llits, i començarà a les 21.30 h amb unes copes de cava i unes tapes inclosos en l'entrada». Que costa 70 € per a les dones soles i 180 per a les parelles.
Ara bé, parelles liberals del món, no canteu victòria. Per poder accedir-hi, a part de pagar l'entrada, heu d'acomplir requisits draconians: «Ens mirem amb lupa cada petició d'inscripció. El perfil és aquest: gent d'edat entre 18 i 45 anys, físicament atractius, intel·ligents, gent d'èxit, educada i interessant». Uf! Això invalida el 90 % dels mortals, incloent sobretot la parròquia del món swinger barceloní, esclar. A la festa de la Rambla hi vindran uns 60 membres registrats i aprovats. Segons l'organització, «hi haurà tota mena de gent, però tots tenen en comú ser 'top' en la seva professió: d'advocats a metges, passant per actrius, models i polítics». Vindrà gent de tota Europa però de majoria espanyola, ressalta.
Tinc un dubte sobre el control total femení de les dones a la festa. ¿Això implica que poden obligar un home a tenir relacions amb una dona que no vulgui? O que li demanin que s'enlliti amb un altre mascle? La responsable del sarau es descollona davant les idees de la meva ment sobreescalfada: «Esclar que no! La filosofia KK no pot estar més allunyada de la idea de la Dominatrix. Primer: les nostres festes són estrictament heterosexuals. Segon: la filosofia de què les dones controlin la festa no implica la idea de què l'home sigui inferior, o el fort missatge feminista que les dones poden obligar a algú a fer el que sigui. La idea original de la fundadora i la seva millor amiga va ser crear un entorn on les dones es sentissin lliures de la pressió masculina per explorar millor les seves fantasies i desitjos. La norma que els homes hagin de demanar permís a la dona per iniciar una conversació o el que sigui elimina la sensació de depredació que elles experimenten en aquesta mena de festes», rebla.
Un cop has eliminat la testosterona de l'equació, diu, «la dona se sent amb la paella pel mànec». Si aconseguiu posar-hi els peus, sapigueu que l'únic límit a la KK «és el consens mutu» i «un servei de seguretat entrenat que garanteix que no es trenqui cap de les normes». És a dir, que per fer 'bondage', abans haureu de fer bondat: «Som del tot estrictes en l'exigència del compliment de les normes. A la més mínima desviació, demanem que marxis», adverteix.