Heu menjat mai llamprea, aquell peix primitiu sense cap que fa mitja basarda? Voleu afartar-vos de lacón o pop del bo i no voleu deixar-vos-hi el sou? Sabeu què és el raxo? És llom de porc adobat amb pebre vermell, et poden contestar els amables cambrers del bar del Centre Gallec de Barcelona, una espècie de vestigi del vint en plena urbs del vint-i-u.
Si baixes la rambla dels Caputxins, a mà dreta, entre botigues de records, hostals i tablaos, hi ha un portal ample, de sostres alts, marbre blanc i antiga solera. Al primer pis, com d’amagatotis, hi trobareu una casa regional de les més actives de la ciutat, la de Galícia, que està a punt de celebrar 120 anys d’existència, cosa que es diu ràpid.
Per als parroquians del Centre i per a tothom que hi vulgui menjar o fer un beure, el bar ofereix un racó tranquil i familiar on degustar plats típics gallecs o fins i tot, de tant en tant, en una de les seves espaioses sales interiors, poder veure tocar músics com el genial Raimundo Amador. Els migdies fan suculents: preus assequibles i bona matèria primera. Organitzen fires temàtiques de mam i teca: aquest 20 de maig faran la festa de l’empanada i d’aquí a poc la del vi ribeiro amb la col·laboració del celler Nairoa.
Quan sigueu a la Rambla i no sapigueu on caure morts, aneu al primer pis del número 37 i us hi sentireu com a casa de l’àvia gallega que mai no heu tingut.