Carn a la brasa i vi novell

Fa 32 anys que La Parra funciona com a restaurant de carn a la brasa, però en fa més de 250 que existeix. Només cal veure les bigues del sostre i els murs de casa de poble perquè ens recordi la taverna de carreters que va ser. En Miquel, l’encarregat, m’explica com era La Parra fa més de 50 anys. Una època en què la gent hi portava el menjar de casa i només hi demanava el beure. Pel carrer de Joanot Martorell, on ara es veu una galeria coberta per una vinya borda, abans hi baixava la riera de Magòria, punt de sortida de les diligències cap a València. Cada racó de La Parra porta una colla de records a la gent del barri. Un dels menjadors del restaurant era habitatge. “Alguns clients encara ens expliquen com era la casa i com hi dormia la família, separats per cortines de roba”, somriu el Miquel.

Dedicats al vi novell
Fidels a la història que envolta el local, el restaurant d’Hostafrancs es dedica des dels seus inicis a la cuina catalana i als productes de temporada. També amb el vi tenen la mateixa vocació. Entre les recomanacions, en aquesta època de l’any, no hi falten les carxofes del Prat, el paté de conill o els ous d’oca escumats que fan bona parella amb el vi novell de la cooperativa de la Garriguella, a l’Alt Empordà.

És un vi fresc, afruitat, que canvia dins l’ampolla i amb la duració breu dels vins joves. Un vi versàtil que també s’adapta a la carta habitual de La Parra: la vedella de Girona, els pollastrons, les costelles de xai o l’escalivada. El de la Garriguella és el vi que ofereixen en aquesta època de l’any, però a cada temporada van a la recerca d’un vi de proximitat.

Quan pregunto al Miquel quin és el plat de la casa, s’ho pensa, i quan està a punt d’insinuar que no en tenen cap, deixa anar: “El pa, l’oli i les patates al caliu”, que és el mateix que dir que no necessiten recórrer a cap trampa per fer bon menjar.
Les postres també es prenen seriosament a La Parra. Totes són casolanes. Hi elaboren flaó, flam de mató i púding de xocolata a la pedra de Sant Sadurní d’Anoia, que es pot acompanyar amb garnatxa de l’Empordà, ratafia, moscatell, vi ranci o, si ho preferiu, most ecològic.