De les parets del Gin Fizz hi pengen grans músics de la història del jazz. Són les fotografies de Django Reinhardt, Billie Holliday i Chet Baker, entre d'altres, que han regalat una nova fesomia al local. I és que l'Eduard també és músic. Toca "el baix elèctric i l'harmònica", confessa. No sé si és per aquest motiu que en el logo del Gin Fizz, on una efa i una zeta juguen a encavalcar-se, no puc deixar de veure-hi dues notes penjades d'un pentagrama.
L'Eduard, que va aprendre l'ofici al Dry Martini i al Gimlet del carrer Rec, ha trobat en el local del carrer Camp el seu lloc per oferir allò en el que creu. Per l'Eduard, l'essencial és "una copa en bones condicions, proporcionada i equilibrada perquè s'ha de respectar sempre el destil·lat". Encara que reconeix que la copa més demanada és el gintònic, l'amo del local és un enamorat dels whiskies, tequiles i roms de qualitat per prendre sols o com a base de l'extensa carta de còctels del Gin Fizz. En consonància amb el nom del bar, l'Eduard ha volgut especialitzar-se en còctels fizz. Encara que també li agrada crear combinats de collita pròpia. Ha agafat el nom del clàssic Monkey Kiss (petó de mico) per inventar-ne un que té molt èxit entre els clients, "el petó de la tortuga". No aconsegueixo saber-ne els ingredients però en rasco un de lacònic: "Està fet a partir de rom negre, suc de mango i xarops", diu.
El tasto i és moderadament dolç i refrescant. El serveix en got de tub i una branqueta de menta. Si el de la cançó l'hagués tastat, canviaria allò de "cuando besa la española..." per l'encant del petó d'aquest rèptil.
Informació pràctica
Discover Time Out original video