Negroni té esperit clàssic, però gasta un look contemporani, en un elegantíssim negre, que s'allunya de la fusta envellida i les decoracions pre-Transició tan comunes a les cocteleries més canoses. No tenen carta, però només cal respondre a un parell de preguntes per tenir davant teu, a l'instant, una copa que et costarà oblidar.
Amb el seu nom de còctel clàssic, el Negroni estava obligat a fer deu anys des que va apujar la persiana el 2004. Ara, ningú no s’imagina el carrer de Joaquín Costa sense aquesta capsa de llumins que s’encén amb els colors de la nit, negre i vermell. I on pots socialitzar-te a la barra o bé enfonsar-te en l’amistós forat negre del reservat.
El Negroni, que poc temps després d’inaugurar-se va guanyar un premi FAD d’interiorisme, ha demostrat, fins i tot a les seves parets, que és possible servir còctels clàssics i, quan convé, clavar-los un toc de novetat.
És per això que en Dani Gómez, bàrman i copropietari del Negroni, defensa els nous productes del món de la cocteleria, com els bíters, els xarops, les escumes, les reduccions o els envelliments en bóta d’alguns dels seus destil·lats. El que convingui per omplir de matisos una copa. D’aquesta última fornada, n’han sortit còctels tan desitjables com l’Apple vodka, còctel cítric fet a partir de pinya, poma àcida, llimona i vodka; el Malaka, còctel amb base de ginebra, llimona dolça, cervesa de gingebre i soda, i una bona colla més de títols sonors. A risc de fer-vos venir salivera, si sou amics del tequila, tasteu els còctels Margarita del Negroni (a veure si en descobriu el secret). I per sofisticacions, demaneu a l’Eduard (se’l va inventar ell) que us prepari un Claro de luna. No és cap peça de Debussy, però tastant-lo us quedareu tan tous com si fóssiu els Frankie and Johnny de la pel·lícula. El Claro de luna del Negroni és una copa curta ben cítrica a base de tequila, melmelada de llimona, quefir de llimona dolça i amaretto. Per què no fan ambientadors, colònies i sabó d’aquesta meravella?
Febre del gintònic
Igual que la majoria de cocteleries de Barcelona, el Negroni va viure la febre del gintònic, però, com assegura Dani Gómez, bàrman i copropietari juntament amb Javier Cejas, mai no han deixat de “servir còctels”. Per què deu ser? Convido a un Negroni qui ho endevini. Podeu trobar pistes a l’exquisit receptari il·llustrat i etimològic que Cejas va publicar: Gin Tonic (Editorial Morsa) és un llibre d’una galàxia diferent dels totxos oportunistes dedicats al que abans era el trago de les tietes. Si sentiu curiositat pel que passa darrere la barra i us voleu endur una part del Negroni a casa vostra, el Dani i companyia organitzen tallers per a grups reduïts, a la tarda, abans d’obrir la cocteleria. Podreu apuntar-vos alguna recepta. Més complicat és emportar-se el soroll de la nit, la conversa amb el bàrman i la vista privilegiada a la rambla de Joaquín Costa.
