Les millors birres de Barcelona

Igual que a Madrid, a la Monumental serveixen les canyes en els gots reglamentaris i amb els dits d’escuma que toca. Passen com l’aigua i aquest és el drama de les canyes d’aquest antic celler i també la seva virtut. Si, a sobre, us asseieu a la barra i demaneu uns 'pepperoncini' picantets o un parell d’anxoves de la casa, sabreu què és el cel. Si us bé de gust quedar-vos-hi a viure, no hi ha excuses. Ofereixen dinars i sopars.

Quan estigueu enmig del Born i la xafogor us arribi a les celles, trobareu un carrer ombrívol on descansar i un bar magnífic per deixar de banda la processó de guiris. Haureu arribat al Nus. A part d’un parell de tiradors amb cervesa excel·lent, podreu entretenir-vos a mirar les parets d’aquest bar carregades d’història mentre us tiren la canya, rossa, torrada o negra. De les altres ‘tiramentes’, no ens en fem càrrec.

No cal saber matemàtiques per tastar tota la teca que cap dins aquest cub. Els aperitius del Quimet i Quimet són antològics. Ai, aquells crostonets de pa amb salmó, salsa de iogurt, quina moixama, i aquells bolets, te’n recordes? La salivera ve sola, i per curar-la, el millor és la birra de la casa, elaborada expressament per ells, des que van obrir. N’hi ha de diversos tipus, però la canya torrada del bar del Poble-sec fa creure en un món millor. Si l’antic senyor Quimet és dels pocs taverners de Barcelona amb gegant propi, per alguna cosa deu ser. La Núria Feliu també pot presumir de geganta, però ella no serveix canyes...

Com si fos la barca de Chanquete de 'Verano azul', no ens podem permetre que les canyes d’El Xampanyet siguin propietat dels guiris. Així que pareu atenció al rellotge i correu-hi abans que s’hi acostin ells. Ben puntuals, la colla d’El Xampanyet treu la seva truita de patates i el seu pernil que es desfà a la boca per fer de comparsa a una cervesa fresca. En saben un munt. Perfectament servida, aviat ens dibuixarà a la cara, si no estem prou pendents, un bigotet de felicitat.