Menjar per menys de deu euros

D'entrada, tothom promet duros a quatre pessetes, i que "el que jo faig ningú no ho fa a Barcelona". Xavier Uñó, propietari del Carrot Café, també ho afirma, però després d'una visita estem en condicions de donar-li la raó. Això és un museu de l'entrepà, on tothom hi trobarà quelcom al seu gust. Que, per cert, ha vingut de primera al Poblenou, un barri d'alta tecnologia on preval l'entrepà prehistòric, els lloms amb formatge de planxa oliosa.

El Museu de l'Entrepà
Uñó va treballar set anys de maître i sommelier al Via Veneto, i després d'un periple acumulant coneixements en sandvitxeries dels Estats Units i Mèxic va definir el seu projecte de restaurant. Passa per una carta molt extensa, on cada varietat de sandvitx funciona amb pans d'alta gastronomia fets a mida. Dèiem que fa coses que no fa ningú? Aquí en teniu dues molt made in USA: bagels i pastrami. El bagel no és importat congelat sinó que el forneja un obrador de Gràcia. L'altre és l'entrepà novaiorquès per excel·lència, el de pastrami, que ell serveix amb pa de sègol, formatge scamorza (fumat italià) i mostassa de mel i cogombres. 

Impossible titllar-lo de fast-food: el local, diàfan, dividit en tres espais per 500 metres de corda de cànem que fan de murs, convida a reposar i assaborir. Sobretot els seus especials: el de tonyina a la planxa amb algues i maionesa de rave japonès promet ser una patacada gustativa i en realitat és suau, mariner, boníssim. I el viatge per Catalunya es fa amb pa de coca del Maresme, embolcall cruixent per a coses com la botifarra negra i l'allioli, o un mallorquí amb sobrassada gratinada, ous i polpa de tomàquet.

"La meva intenció és que amb un entrepà et quedis tip", afirma Uñó, i amb una barbaritat com l'entrepà Elvis -extret del llibre de receptes del rei del rock'n'roll- això s'acompleix. 

Algú vol esmorzar un pam de pa de sègol, plàtan, bacó, mantega de cacauet i mel? Entren i surten entrepans del dia, com un d'hamburguesa de gall dindi -aquesta peça per si sola seria insípida, però amb l'afegitó de poma laminada, pipes i germinats és boníssima.

El pastís de pastanaga i el de formatge són casolans -l'aroma matinera delata la seva preparació-, i Carrot Café reserva una sorpresa final: també és un bar de cerveses! Uñó té una carta de més de quaranta referències de birra d'arreu del món, i us suggereix compartir uns quants mitjos entrepans i fer un menú de maridatge cerveser. 

Empanadilles a la xarxa
Ara bé, qui es menja un entrepà es menja unes empanadilles. Fixi's el lector que he dit el diminutiu, aquell que remet més a la cresta congelada del súper que al mos argentí. Aquest aspecte, però en casolà, tenen les de Las Empas, un restaurant de menjar ràpid d'aquells tan graciencs, per agafar el menjar i córrer. Que ofereix això, empanadilles. Ara bé, Dag Flachet, fletxa del màrqueting i belga resident durant un lustre a l'Argentina, em fa notar que en l'enorme mural que presideix el local hi ha la fotos de cartells de direcció que apunten a Lodang (Indonèsia) Popayan (Colòmbia) i Kwanba (Nigèria).

"És així per fer notar que la definició d'empanada és molt oberta. No només són argentines o gallegues. Volem ser un lloc on es barregin els sabors i els països, per això el nostre logo és unaempanadilla amb la cresta oberta". Bé, aquesta és la ideologia panempanadillil. A la pràctica ha tingut una idea genial: la parròquia publica al Facebook la seva recepta i la més votada de cada mes entra a la carta. Abans, conviden el cuiner a ensenyar com es cuina. Per aquest mètode disposen de sis receptes i arribaran fins a quinze: em quedo amb la catalana, amb un farcit d'escalivada calentet i reconfortant, dins una cresta que no té res de congelat. Tres empanades més beguda, 6,95 euros. 

Milanesa de la bona
El Santo del Born també ve a omplir un saborós nínxol de mercat: el de l'entrepà argentí. Luciano Orofino -gran cognom!-, un cuiner argentí foguejat durant quinze anys a les cuines de Bravo 24, Arcano, i mil llocs més, no fa ni un mes que ha posat casa pròpia, en un raconet daurat del Born. "Volem oferir un estil de sandvitx argentí perquè veiem que hi ha una mancança del tema.

El nostre perfil és competir amb les hamburgueseries, no pas amb els restaurants". Ara bé, el seu perfil té un cantó perfil d'allò més bo: a clàssics com la milanesa -tomàquet, pollastre arrebossat o vedella, amanida o tomàquet-   i el choripán han afegit savoir-faire culinari. L'objectiu, diu Orofino, és que "la gent mengi un plat abundant i dues canyes per menys de quinze euros".

A saber: un entrepà de xai cuinat a baixa temperatura cinc hores al forn, "mantega pura", o el de cuixa de pollastre desossada amb gruyère. Mossego el d'entraña -vedella tendríssima, tomàquet, mesclum, chimichurri- i s'acompleix la promesa de carn bona i un pa fet a mida. Tots van acompanyats amb puré o verdures a la brasa. Deliciós.

En tenen un que és la sublimació del pepito: un entrepà d'entrecot de 200 grams. S'arrodoneix tot amb una selecció de tapes curoses, i temptacions com graellades individuals a 9,50 euros. Sí, un lloc pensat per al carnívor à la page.