Els millors pubs irlandesos de Barcelona

D’entre tots els pubs que semblen museus, punt de fuga per a turistes que fan figa i ampollòdroms amb trèvols per tot arreu, aquest es troba un esglaó per sobre del altres. La cuina aquí és notable –el pastís de carn, l’àpat preferit per totes les models, és impressionant–, tenen aixeta de Grolsch i una distribució de l’espai que aprofita a la perfecció els grans finestrals i l’espai diàfan en què s’ubica. També compta amb una petita terrassa, només recomanable per als qui els agraden les emocions fortes i sorolloses, i amb sala de billar. 

I cruspir-se el seu plat d'Irish breakfast complet –dues llenques de bacon irlandès, dues salsitxes irlandeses, ou fregit, mongetes amb tomàquet, botifarra negra, hash brown, xampinyons i tomàquet– és tot un plaer culpable que cal exercir els dies en què necessitem una dosi d’indulgència personal. Sens dubte, un dels millors pubs irlandesos de Barcelona. 

És un dels pocs pubs de Barcelona què es podria considerar un local bar més que un 'pub museum'. Murs de pedra, sostres de volta, petita barra i espai social, amb les taules contra els murs per afavorir la interacció etílica, que és l’única que molts som capaços de desenvolupar. Com que és un pub anglès, i no irlandès, es poden estalviar l’attrezzo verd, les fotos de Michael Collins i les cançons d’U2. També té una bonica terrassa, i organitza concerts. Aquí ha arribat a tocar-hi TV Smith, líder de la banda punk The Adverts.

No us en malfieu: el Black Horse té tradició, i moltes generacions d'estudiants barcelonins d'anglès han millorat la seva fluïdesa oral entre les venerables parets de pedra d'aquesta institució del Born. Els divendres a la tarda hi ha sessions d'intercanvi lingüístic, i els diumenges a les set del vespre mai falta el Pub Quiz en anglès i espanyol. I vaja, com que a Barcelona no abunden els pubs irlandesos amb caixet, podem considerar aquesta institució del mam anglòfon en la llista dels millors pubs irlandesos de Barcelona. 

Val la pena deixar-se caure de tant en tant pel veterà The Shamrock, fins i tot si ja ets fora del circuit de sortir a les nits. Tot i ser al bell mig del centre de Barcelona, no és el típic local pensat per buidar les butxaques dels turistes britànics, sinó que és punt de trobada d'habitants de la ciutat, siguin 'expats' o no. Hi trobareu menjar de pub decent, hamburgueses, cervesa ben tirada, música de classic rock, nits de quiz i sovint actuacions en viu que no es limiten al trio folklòric tocant 'Molly Malone'. I també la retransmissió de l'esdeveniment esportiu més important del dia, bé sigui futbol o rugbi.   

En un emplaçament força històric –al costat de la primera sala Apolo, i després l'extinta BeCool– ens trobem amb aquest pub envaït pel jovent de la zona alta, amb ganes de prendre una pinta, escoltar música en directe i passar-ho bé. No importa qui pugi a l'escenari, el públic del 'Dublins' (com també se'l coneix) sol ser agraït i donar-ho tot amb el cantant (o cantants) de torn. Un bar on predomina el bon rotllo i les ganes de festa, en un dels millors pubs irlandesos de Barcelona. 

En cap de setmana hi trobareu petits conjunts de música en viu, cantautors, els partits de futbol més assenyalats i la tria de cerveses és d'allò més àmplia, així com una carta d'hamburgueses i 'fritanga' de pub que fa el fet. Pel fet d'estar allunyat del nucli turístic, aquí hi trobareu molts més habitants de Sarrià-Sant Gervasi amb ganes de gresca que no pas expats o alegres guiris amb cabells de pastanaga. 

És el pub que tothom coneix, potser el bar irlandès més famós de Barcelona. Té més barres que un club d’estriptís i més teles que la gira Zoo TV d’U2. Aquí hi cauen els guiris que van i vénen de la Sagrada Família, gent del barri i colònia anglosaxona vinguda de tota la ciutat. Té un menú arregladet, una programació d’esdeveniments esportius televisats completíssima i, tot i la seva popularitat, manté certa calidesa. La decoració és de manual. És als pubs el que Springsteen al rock: agrada igualment a gent amb sapiència enciclopèdica com a gent a qui només agrada Springsteen.

Encara que situat en l'epicentre de la ciutat i amb gran atracció per al turista, aquest pub irlandès també pot ser d'interès per al local: és maco fins a dir prou, només cal que us deixeu seduir per la seva fusta ben posada i per unes cerveses ben tirades. El menjar tampoc està malament: ofereixen un menú de migdia digne, però el millor és aprofitar per conèixer la suculenta encara que un xic limitada gastronomia irlandesa: l'estofat de vedella amb cervesa negra, o les salsitxes en un llit de puré de patata amb salsa de ceba dolça. Bones notícies: preparen el plat de fry-up –baked beans, bacon i tota la pesca– per esmorzar.

Més que un pub és un parc temàtic. Situat en el local que va ser un cinema porno, el George Payne és d’aquells pubs on entren manades de comiats de soltera, grups que s’han fet una samarreta per celebrar l’aventura que significa agafar un Ryanair d’hora i mitja i plantar-se al Mediterrani i petits grups de turistes farts de donar voltes buscant un lloc on entenguin alguna cosa del menú. Tenen un dels millors fry ups (esforzar irlandès li’n diuen ells) de la ciutat.

Entre els reis de la gamba i les reines del Factor 50, podem trobar, en ple passeig Joan de Borbó, aquest pub de motius mariners. Durant l’hivern recorda aquell mític bar de les Açores del qual en parlava Vila-Matas en el seu memorable article i també recordava Agustín Fernández Mallo a 'Nocilla Lab'. Durant l’estiu és pràcticament l’únic establiment del passeig on prendre alguna cosa sense que et facin demanar també una mariscada. Per menjar teniu hamburgueses, nachos, amanides –amb molta salsa–, pasta i el típic plat combinat a base de salsitxes, 'baked beans', ou fregit i cansalada.