Sangria de la bona

Ja podeu aixecar totes les celles que tingueu a l'abast i fer servir les emoticones més estripades del vostre mòbil. Fins fa uns dies, sangria i premium no anaven a la mateixa frase. La beguda sangonosa, sempre s'ha elaborat amb el vi més econòmic a l'abast, fruita de rebuig, sucre i el que sobrés del moble-bar sense mirar dates de caducitat. El recipient per la barreja? Ja podia fer servir el gibrell on es freguen els plats o un tros de garrafa de plàstic tallada. Les exquisideses, pel senyor Michelin.
L'objectiu d'una sangria és i sempre ha estat, agafar una bona castanya. I en conseqüència tenir la sensació al dia següent que vols desprendre't de l'extremitat superior del teu cos, costi el que costi.

Això és el que pensàvem fins ara la majoria, de la mateixa manera que sabem que la terra és rodona i el sol hi gira al voltant. Les úniques certeses que ens quedaven al món, i sempre hi ha algú disposat a destruir-les. Aquest cop, els encarregats de dur-nos la desgràcia és Cachitos aquest local de mida fabril i farcida de guiris amb la cartera ben plena. Fins ara, presumien de preparar 55 tipus de sangria amb vi de totes les DO de la península i amb ingredients tant refinats com poma verda i pera, coco, maduixes i fruites del bosc.

En les últimes setmanes, s'han llençat al buit i han creat una carta on les sangries són coses tan exquisides que tenen nom de pintallavis. Per exemple, la sangcherry s'elabora amb vi blanc, ginebra, licor de cireres, granadina, pinya i cireres. O la Sangria blava de Moët Chandon que es fa a partir d'aquest xampany, curaçao blau i fruites del bosc. Atenció que si aneu al Cachitos per un sopar de negocis i el client és japonès, a la carta ensopegareu amb sangsamura que conté albariño, sake, granadina, citronella, taronja i poma fiji.

Aquestes sangries de finura incumparable no es poden acompanyar amb una bossa de patates fregides. La gent de Cachitos li han buscat un maridatge de la mateixa categoria. La samurai s'acompanya de daus de salmó fumat i la de xampany fa goig amb unes ostres. Ja ho veieu, amics, la vida dels ganchitos i gots de sangria de plàstic és història.