Fantàstica terrassa per tastar vins de la Terra Alta i el Priorat mentre veiem passejar els veïns i fem petar la xerrada sobre com ha canviat el barri.
Per la refotuda crisi, la majoria hem deixat de veure vi. Als bars i restaurants, la copa de vi sol ser més cara que la canya de cervesa o el refresc, i a poc a poc hem abandonat la beguda alcohòlica més sana. Val la pena que tornem a fer números. I si sou una colla, no cal ser matemàtic, l'ampolla sempre us sortirà millor de preu. Ho tenim comprovat.
Si us hem de convèncer pel terreny de la salut, tenim arguments inapel·lables. El vi no té gas, ni porta sucres afegits com les cerveses industrials, a més, segons diversos estudis mèdics, evita que el greix dels àpats obstrueixi les artèries i endarrereix l'envelliment. Què ens passa, doncs? Tornem a aixecar el porró. Vinga. Serem feliços i viurem més anys. Si no us he convençut ni per la butxaca ni per la via arterial, us proposo que us entaforeu l'uniforme patriòtic i el de consciència ecològica. Amb totes les denominacions d'origen, varietats de raïm i petits productors que elaboren vi, per què hem d'engreixar les arques de multinacionals?
Tots els camins ens porten al vi
Només Catalunya pot presumir d'onze denominacions diferents, a part de la del cava. Si hi havia zones del país on no havíem pensat mai que hi podria créixer vinya, alguns cellers ens demostren el contrari. És el cas, per exemple, del celler Castell d'Encus, a Talarn, al Pallars Jussà. La finca està plantada a una altitud de 1.000 metres rodejats de bosc. I en algunes èpoques de l'any, les vinyes estan emblanquinades per la neu. Els viticultors no només ens sorprenen amb els terrenys on planten la vinya. Tant el Castell d'Encus de la DO Costers del Segre com el celler Abadal de la DO Pla de Bages fermenten alguns dels seus vins en trulls de pedra, tal com s'elaborava antigament el raïm, fet que dóna uns matisos sorprenents al vi. Fins i tot, hi ha qui s'atreveix a fermentar el fruit dins àmfores! És el cas del celler Loxarel de Vilobí del Penedès.
Recuperem varietats!
Les ganes de mirar enrere i tornar als orígens no s'acaben amb el mètode de fermentació. Un altre dels objectius dels cellers catalans ha estat recuperar varietats que havien desaparegut del mapa, no només per la fil·loxera, sinó en molts casos per aquest múscul català tan exercitat, l'autoodi. Els veïns de Gandesa se'n van riure, quan Carme Ferrer del celler Barbara Forès va dir que volia recuperar el morenillo, una varietat autòctona de la Terra Alta que els mateixos pagesos consideraven un rebuig. D'aquell atreviment, en què no hi creia ningú, n'ha sortit un vi fantàstic, el Templari, on es barreja el morenillo i la garnatxa negra.
L'exemple d'aquest celler de la Terra Alta no ha estat l'únic cas. A poc a poc, i amb molta dedicació, al Penedès han recuperat el sumoll, a la Conca de Barberà han tornat a plantar trepat, al pla de Bages elaboren vins fantàstics amb picapoll i l'escanyavella és part important de molts vins. Però, ei!, prou paraules, tastem-ho tot.
