Qui va ser la primera dona delineant del país? Coneixeu-la millor en una exposició imprescindible

Leonor Ferrer va escollir un camí inusual a la vida. A principis del segle XX no hi havia dones que es dediquessin professionalment al dibuix tècnic, però aquesta va ser la vocació per la qual va apostar. Els seus inicis, però, van tenir una part d’atzar: el 1898 va començar a treballar com a telefonista a la Societat General de Telèfons de Barcelona, en un moment en què les telecomunicacions començaven a formar part de la vida quotidiana a les grans ciutats, i en aquells dies va començar a mostrar les seves dots per a traçar línies. Quan es va descobrir la seva habilitat, va canviar de departament i va ingressar a la Secció de Dibuix de la companyia com a assistent. Allà va iniciar el veritable camí professional de la seva vida. El 1905 va ser la primera dona que va obtenir el títol oficial de delineant –un simple tràmit en aquell moment, tot i que una gran fita en la conquesta de la igualtat entre homes i dones professionals–, i això li va permetre també elevar la seva jerarquia. Durant la seva vida va treballar en camps com la cartografia i les comunicacions, va dirigir equips –formats per homes i dones–, i va lluitar per l’extensió de l’ensenyament tècnic a les noies. Això és important, ja que en ser una sortida laboral especialitzada, era també de les millor remunerades del seu temps (i encara ara). Tot això es pot conèixer en detall perquè Ferrer va contribuir a crear una obra tècnica que encara es conserva, i també va mantenir una correspondència que ens permet traçar el seu camí vital, materials fonamentals per a aquesta exposició.

El títol de l’exposició, 'Entre línies', té un clar doble sentit. Per un costat, estan les línies del dibuix: Ferrer va dedicar més de 30 anys de la seva vida a traçar els mapes i els plànols de la xarxa de comunicacions de Barcelona –i altres cartografies, tant físiques com etèries–, i la seva aportació forma part de la història secreta de Barcelona i del seu gremi professional. Però també es conserven molts documents personals i de treball on Ferrer, sense la voluntat de que un dia fossin públics, parlava sobre les seves aspiracions personals i socials. I aquí podem tornar a llegir entre línies, ja que un dels motors de la seva vida va ser l’afany de normalització de l’accés de les dones a les professions tècniques. Leonor Ferrer es va preocupar per la docència: va donar classes a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, i més tard va obrir la seva pròpia acadèmia al seu barri, el Poble-sec, on es va preocupar sobretot de formar a noies joves apassionades pel dibuix.

No només van ser importants la seva tasca i docència. També va ser fonamental el llegat personal que va deixar Leonor Ferrer en morir, a l’edat de 86 anys, el 1960. Durant la seva vida va col·leccionar mapes, sobretot de ciutats –que es conserven al fons documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya–, i va deixar també moltes cartografies pròpies que ara formen part d’aquesta exposició que vol reivindicar el seu llegat. L’impacte de Leonor Ferrer ha estat silenciós, però fonamental: va ser una de les pioneres que van obrir el camp de l’educació i l’acceptació de la dona en entorns laborals fins aquell moment molt hermètics i masculinitzats. El seu 150é aniversari és important, i la millor manera de retre-li homenatge és visitant la mostra al Palau Robert. Apunteu també aquesta data: el 22 de gener s’organitzarà una taula rodona sobre la presència de les dones a l’espai públic de Barcelona arran l’impacte que va tenir la vida i l’obra de Ferrer. Una ocasió única per reivindicar-la!