Al Passeig del Born hi ha vida més enllà del guiri. Tot i que el barri estigui encomanant-se del síndrome del parc temàtic, encara hi ha raconets que saps que romandran dempeus quan el pandemònium amaini i podem viure d’una vegada tots en pau al Casc Antic.
El Cactus és un d’aquests reductes. Als turistes els flipa, però aquest petit bar ha sabut mantenir intacta la seva personalitat i en cap moment s’ha allunyat de la seva essència: forma part del Born més incorruptible i així serà, tot i les manades de guiris que corren en estampida a la barra cada cop que apareix un mojito.
Sí, els mojitos del Cactus són una meravella. Mojitos com cal. Llaminers, generosos, amb ingredients de primera qualitat i la mesura exacta en les dosis. I a la nit surten en tromba per emplenar el dipòsit d’una tropa famèlica de sucre morè, rom i menta; una tropa que acostuma a emplenar el local quan arriba el bon temps.
La planta baixa és una capsa llampant on hi flota una bola de discoteca que banya de llumetes l’estança al ritme dels DJs. Si esteu avorrits, podeu asseure al costat del finestral i veure la desfilada de personatges que puŀlulen pel barri quan arriba la foscor. I si us ve de gust airejar les aixelles, resulta obligatori clavar les natges en la terrassa, la joia més cobejada del local.
Coberta per un petit porxo de construcció antiga, protegida en una cantonada, la terrasseta del Cactus és un enclavament privilegiat a la ribera del Passeig del Born. Un mirador que adquireix estatus d’indret celestial als matins. I és que el Cactus funciona tot el dia, i aposta també per uns smoothies, vermuts i shakeratos de primera que complementen la notable carta de còctels i conviuen amb uns esmorzars dionisíacs plens de llaminadures de pastisseria high class. Llagrimeta, oi?