En un panorama dominat pel bipartidisme del clubbing i els grans festivals, reconforta veure que el Depósito Legal, bar musical que il·lumina la nit de l'Hospitalet de Llobregat acompleix aquest mes... trenta anys de vida! Que es diu aviat. Sí, a principis dels noranta el Nitsa va fer explotar l'escena de clubs que ha format la nit de Barcelona. Però molt abans, l'any 1985, quan el heavy metal i Mecano dominaven el cotarro, ells van ser els primers per apostar per la modernitat a l'estil de la Movida Madrileña. I ho van fer des de l'extraradi.
La marca de fàbrica del Depo sempre ha sigut fer les coses bé amb un pressupost molt esquifit. Durant molts anys, el seu lema no oficial va ser «al Depo, sempre per la patilla», programant infinitat de sessions i bons concerts gratis. Aquest bar musical –que ha obert les seves portes a la pintura, el grafiti, el teatre...– sempre ha tingut dues potes: l'exquisidesa i el donar l'alternativa a bandes joves. De Manos de Topo a Bigott, de Pau Vallvé a Grushenka, de la Bienquerida a Jilguero... Aquest modus operandi també l'han aplicat als seus festivals: per Tendències FMI, Let's Festival, la Plaça Odissea i Petit Format han passat bandes com Cass Mccombs, The Raveonettes o Maxïmo Park i també gent de la casa als quals han donat suport incondicional: Mishima, Klaus & Kinski o Joe Crepusculo en són els més coneguts. També ha servit de cantera de DJ ja clàssics, com Luis Le Nuit o Monamí.
En la celebració del seu trenta aniversari han disposat una programació molt especial que, tot i no ser cent per cent gratis, ofereix grans nits a preus d'amic: com Joan Colomo el divendres 15 (10 €), o l'emblema del segells CANADA, El Último Vecino, que tocaran el dissabte 16, aquest cop sí, per la pura patilla. O l'apocalipsis indie amb Manos de Topo i Nico Roig, el divendres 22 per tot just 8 €. No els falleu, que ells encara no ho han fet mai.