[image]
[title]Els alumnes de primària als qui Maurici Ribera ensenya anglès no en deuen fer res del fet que el seu profe sigui amic d’Adam Green, tot i que potser els faria gràcia si el veiessin disfressat de conillet, cosa que feien els Moldy Peaches, el grup amb què el vam conèixer. Potser a alguns dels seus alumnes d’informàtica, que ronden la vintena, els pot impressionar més, que es faci amb herois de l’antifolk, qui ho sap.
Però potser ni tan sols saben que des de fa deu anys Ribera és The Missing Leech (‘la sangonera perduda’, en anglès), abanderat a Catalunya d’aquest subgènere “massa folk per ser punk i massa punk fer ser folk”, com el defineix el mateix Maurici. “L’antifolk és més un esperit –afirma–. És una comunitat que valora molt que se sigui bona persona, i en què la gent s’ajuda mútuament”, cosa que li ha permès fer 21 gires internacionals del Japó a l’Argentina, passant per Sud-àfrica.
El mateix bon karma –amb la pertinent dosi de caos simpàtic– regnarà al concert del desè aniversari de The Missing Leech, en què Ribera s’envoltarà de col·legues amics, en una mena de festival amb grups creats per a l’ocasió. “Després de deu anys en què tothom sempre m’ha dit que sóc molt modest –fa Ribera–, per un cop he volgut ser el més egoista, i muntar un festival per tocar amb tothom i estar sempre a l’escenari”.
Tocarà amb membres d'Anímic, Les Sueques, vàlius, Rombo, Esperit i Ran Ran Ran, entre molts altres, amb un repertori que alternarà temes de The Missing Leech, dels grups participants i versions d’altres. “Són grups triats per amistat i perquè són alguns dels que més m’agraden de tot l’Estat. Estan dipositant el seu temps per assajar, i està sent molt divertit”.
El balanç d’aquests deu anys? “És molt agraït anar sumant persones amb el pas del temps. Tot i que amb el meu tipus de proposta me les haig de guanyar d’una en una”.