Article actualitzat el 17 d'agost del 2018
Dos dies després dels atemptats del 17-A, amb tot el respecte, suport i estima a les víctimes, vam voler declarar el nostre amor per la Rambla, per tots els moments viscuts i per tot el que encara ens queda per gaudir-hi, per condemnar els fets i dir ben alt que no tenim por. Passegem amunt i avall per un dels carrers més estimats de la nostra ciutat amb una tria de cançons. Ens hi ajuden músics de diferents èpoques que han immortalitzat la carismàtica artèria de Barcelona. La nostra rumba és la protagonista, però també el rock i el pop. Estimem la Rambla, estimem Barcelona i estimem la pau.
Escoltant aquesta cançó de Gerard Quintana no tenim molt clar si li agrada Barcelona o no. Fa una mena de retrat personal de la ciutat amb veïns que es queixen, obres, manifestacions, pixums de gos... i la Rambla tampoc s'escapa: "La Rambla és plena de barrets mexicans d'animals lliures i engabiats, de souvenirs i de kebabs, de camisetes de Puyol, Gaudí i Touré Yaya".
Recollint la versió prèvia de Miquel Porter, Joan Manuel Serrat va incloure aquest tema en la 'Banda sonora d'un temps, d'un país', disc en directe amb què el cantant poble-sequí va retre homenatge a la Nova Cançó. Porter-Serrat aixequen la més bella oda que mai s'hagi cantat a les venedores de flors, símbol impertorbable de la Rambla.
Els Mishima porten Barcelona al seu ADN, estimen la ciutat, la viuen, la gaudeixen i la transformen, així que s'entén que la Rambla aparegui en aquesta bonica cançó d'amor. Forma part del cinquè àlbum de la banda, 'Ordre i aventura' (2010) i és fàcil imaginar-se els protagonistes picant de mans per fer volar els coloms que pujaven per les Rambles, com diu la lletra.
Fill d'emigrants espanyols exiliats a França, Manu Chao és un dels artistes que més ha projectat fora de les nostres fronteres la imatge de la Barcelona espontània de carrer. Entre la seva discografia trobem ben retratada la ciutat i la Rambla: "Rambla pa'qui Rambla pa'lla / Esa, la Rumba de Barcelona".
Aprofundint en les arrels dels sons més característics de la música autòctona de la ciutat, la 'troupe' de Joan Garriga atresora un homenatge ben sentit a Barcelona en què, com no pot ser d'una altra forma, la Rambla és conductora: “Sempre vaig Rambla avall / i tombo pel carrer Hospital, / puc remar pel Raval /o bé arribar-me a la Reial”.
Tothom que hagi caminat pel centre de Barcelona de nit ha sentit el mantra amb què el trio barceloní Las Ruinas titulen aquest passeig nocturn per lligar –sense final feliç–, des de Joaquin Costa fins a la Rambla, passant per la plaça del MACBA ("Oh shit! me ha caído un skater"). És un recorregut amb més ombres que llums, però així són la Rambla i Barcelona, oi?
El mestre Peret ens va regalar aquest himne de Barcelona que ha estat present en els grans moments de la ciutat. Felicitat i rumba per cantar les bondats de la nostra ciutat, incloses les flors de la Rambla, i per recordar-nos que Barcelona és poderosa, ara més que mai.
Des del seu vessant més poètic, Sisa ens va mostrar altres formes de veure el món i també la Rambla. Imaginar el passeig buit va ser la forma més colpidora que va trobar per descriure la solitud i la nostàlgia. Però deixem les metàfores per als poetes, no volem tornar a veure la Rambla buida mai més.
Aquest tema de Radio Futura és una de les millors cançons del pop-rock espanyol de les últimes dècades. Un homenatge a Barcelona que formava part del disc 'La canción de Juan Perro' (1987) i on es barreja pop, reggae i so de 'big band'.
“Anem a voltar per la Rambla, et compraré un ramet de flors. Anem a voltar per la Rambla, beurem xarrupets de colors”. L'encomanadissa tornada d'aquesta cançó és una fita de la carrera en solitari de Quimi Portet. Destaca com la més popular del disc 'Hoquei sobre pedres' del 2003, i si volteu per la Rambla cantussejant-la, us sentireu aquest passeig colonitzat pel turisme una mica més vostre.
Discover Time Out original video
