21 curiositats de 'La primavera' d'Stravinsky

L'obra va representar-se per primera vegada davant del públic el 29 de maig de 1913 al Théatre des Champs-Élysées de París.

Després de l'espectacular èxit de 'L'ocell de foc' i de 'Petruixka', la nova peça d'Stravinsky s'esperava amb molta expectació i impaciència.

Tot i que al cap dels anys l'obra va representar-se en format concert, la seva estrena va fer-se com a una obra de ballet, amb una coreografia que recreava un ritual pagà inspirat en danses antigues eslovenes. Va ser la primera vegada en la història en què van néixer de forma simultània la creació musical i coreogràfica.

La primera representació de 'La consagració de la primavera' va ser el resultat del treball conjunt de tres grans figures. Igor Stravinsky va ser el compositor de la partitura; Vaslav Nijinsky va ser l'encarregat d'idear la coreografia; i els ballarins de la companyia Ballets Russos de Sérguei Diáguilev van ser qui la van representar.

L'obra consta de dues parts. La primera, anomenada 'L'adoració de la terra', ens fa vibrar amb una música excitant de melodies lituanes que representen les danses que se celebren durant la pubertat, l'exorcisme de l'hivern i la lluita. La segona part, anomenada 'El sacrifici', oscil·la entre la debilitat i la violència, amb una música misteriosa i tenebrosa a ritmes abruptes i ràpids.

La partitura d'Stravinsky va ser fruit d'una extensa recopilació de melodies de rituals pagans relacionats amb la primavera, cançons folklòriques russes i cançons nupcials lituanes. Una àmplia recerca que va donar com a resultat una fusió única i excepcional de sons nacionals i moderns, amb trets folklòrics i avantguardistes.

L'obra va ser trencadora, entre moltes altres característiques, per estar formada d'un llenguatge musical únic, amb ritmes sincopats i irregulars, i amb un conflicte constant entre les melodies simples del folk rus i la violenta percussió.

Acostumats a l'estètica del Romanticisme, el públic que va presenciar l'estrena de l'obra es va dividir en dos: aquells que s'havien enamorat del caràcter trencador de l'obra i aquells que la van rebutjar per complet. Entre crits i aplaudiments que tapaven la música, Stravinsky, Nijinsky i Diáguilev van haver de fugir del teatre per la porta del darrere.

A causa de la gran polèmica que va provocar la seva estrena, l'obra va ser eliminada del repertori de la companyia Ballets Russos fins el 1920. Va estar 7 anys sense representar-se.

Malgrat l'escàndol inicial, al llarg dels anys la partitura d’Stravinsky va esdevenir un repte per músics i va atraure nombrosos coreògrafs, des de Léonide Massine fins a Martha Graham, passant pel reconegut Maurice Béjart fins a Pina Bausch. No obstant, ningú mai més ha estat capaç de commoure amb la força que ho va fer Nijinsky i la seva proposta.

Un dels factors d'èxit de la musicalitat de l'obra va ser la perfecta combinació d'una partitura salvatge i d'actitud antiromàntics amb una sonoritat precisa i clara. A més, el desplegament d’instruments de vent-fusta i vent-metall, i la poca presència d'instruments de corda també van ser dos pecularietats que van fer d'aquesta musicalitat una obra única.

Stravinsky en aquesta obra va ser un dels pioners a desenvolupar el recurs 'ostinato': cèl·lules rítmiques repetitives que s'expandeixen i es contrauen. Una propulsió incessant que ajuda a donar l'alarmisme i primitivisme que caracteritza l'obra.

'La consagració de la primavera' és considerada com un moment decisiu en la història de la música per tres motius. Primer, el solo del fagot dels primers compassos ha estat considerat per estudiosos com l’inici a la música del segle XX. Segon, amb aquesta obra el concepte romàntic de 'bellesa' es trenca i ja no hi va haver espai pel sentimentalisme. Tercer, amb aquesta obra Stravinsky renova la concepció de l’art del teatre, atribuint a la dansa una funció orgànica, no només decorativa. Stravinsky es va negar a concebre la seva obra com a una obra d’art convencional.

Des de sempre, i encara més amb aquesta obra, Stravinsky va creure que les convencions eren un obstacle per reconèixer l’autenticitat. Amb 'La consagració de la primavera' va voler trencar amb els antics esquemes musicals per deformar-los i crear-ne de nous. Buscava noves sonoritats que garantissin una visió autèntica de les coses. L'obra va suposar el cim de l'etapa de primitivisme del compositor, començada anys enrere amb els seus primers ballets.

La influència de l'obra s'ha pogut veure en nombroses ocasions al cinema. El 1940, Walt Disney va estrenar 'Fantasia', un film de dibuixos animats en el qual s'afegien històries i personatges imaginatius a diverses peces musicals, entre les quals podem trobar l'obra d'Stravinsky. Per altra banda, John Williams, en el tema de la mar de dunes de Tatooine de 'Star Wars' també va deixar-se influenciar per la força i singularitat del compositor rus. I a 'Outland', el clàssic de ciència-ficció de Peter Hyams, també es poden trobar cites de la partitura d'Stravinsky de la mà del compositor de la banda sonora Jerry Goldsmith.

Al llarg de la seva vida, Stravinsky va mostrar un enorme interès per la literatura, l'art i la dansa. De la seva curiositat van néixer grans col·laboracions amb escriptors, artistes i coreògrafs contemporanis.

Membre de l’elit de Sant Petersburg i important mecenes de les arts, Diáguilev va promoure l’art visual i musical de Rússia a l’estranger, especialment a París. Va fundar la companyia Ballets Russos, per on van passar estrelles del ballet com George Balanchine, Tamara Karsávina, Ola Jojlova, Bronislava Nijinska i Vaslav Nijinsky entre d’altres. Diáguilev va encarregar música per a ballet a compositors d’alt nivell com Debussy, Ravel, Satie, Strauss i Prokófiev, però el compositor amb qui més va col·laborar va ser Stravinsky. Després d’escoltar les seves obres, Diáguilev va quedar impressionat i va col·laborar-hi amb 'L’ocell de foc' i 'Petruixka'.

Va començar com a ballarí i al cap de poc temps, amb el suport de Diáguilev, va començar a treballar com a coreògraf. Nijinsky va crear moviments revolucionaris, allunyant-se dels tradicionals moviments fluids del ballet de l’època. Amb una coreografia de moviments angulars radicals, primitius, combinats amb matisos de gran càrrega sexual, el ballet de Nijinsky va escandalitzar el públic del Théatre des Champs-Élysées quan es va estrenar 'La consagració de la primavera'. 

Stravinsky i Picasso van intercanviar-se petites peces d’art al llarg de les seves carreres artístiques. Stravinsky va explorar idees cubistes en un context musical, tallant i desgranant la música, i va compondre una peça per a clarinet que pretenia captar l’essència del seu amic cubista. Picasso, en canvi, va intentar il·lustrar la partitura d’Stravinsky de 'Ragtime' i després va arribar al ballet 'Pulcinella', d'on va dissenyar el vestuari i els decorats.

L'artista francès va dedicar a Stravinsky una il·lustració que representava el compositor tocant 'La consagració de la primavera' al piano. A més, també va editar el llibre per 'Èdip rei', una òpera-oratori que comptava amb la música d'Stravinsky.

El saxofonista i compositor americà de jazz, Charlie Parker, en més d'una ocasió va incloure en els seus solos fragments adaptats de 'La consagració de la primavera' i va destacar que se sentia identificat amb el llenguatge del compositor rus.