A favor o en contra de la cançó 'Barcelona' d'Ed Sheeran?

Si hi ha un adjectiu que mai a la vida pot anar acompanyat de la professió de músic és el de mandrós. A un músic mandrós se’l caça ràpidament: repeteix harmonies i estructures sentides mil vegades i les embolcalla d’una lletra que no aporta absolutament res.

Doncs això mateix és el que vaig pensar en escoltar 'Barcelona' d’Ed Sheeran. Tot i que no entraré a valorar-ne la part instrumental, en escoltar la lletra sí que, com a barceloní, em veig amb el dret de dir que Sheeran ha demostrat ser un mandrós de llibre. S’ha limitat a buscar els tòpics més típics sobre la nostra ciutat –alcohol, sangria, festa i 'mamasita rica'–, els ha posat un rere l’altre i vinga, a esperar amb els braços plegats que es converteixi en el nou 'hit' de l’estiu guiri. Només ha faltat que digués 'Barca' en comptes de Barcelona i ja tenim la cançó més superficial i vergonyosa mai feta sobre la nostra ciutat.

Doncs no, senyor Sheeran. Ni aquesta lletra ens representa, ni necessitem cap homenatge d’aquest dubtós gust.

Desconec si porteu algun tatuatge a la pell, però em jugo un pèsol que, en cas afirmatiu, no està relacionat amb Barcelona. Doncs sabeu qui sí que en porta un? Ed Sheeran. La mateixa persona a qui heu insultat i humiliat les darreres setmanes viurà tota la vida amb una Sagrada Família gravada a l’abdomen. Aquest paio ens estima d’una manera incondicional i aquesta és la nostra resposta?

D’acord que la lletra del seu nou senzill mostra una visió prou distorsionada de la ciutat, però n’és ell el culpable? Sheeran no seria a qui portaria davant d’un jutge i sí als responsables d’un model turístic que hem venut a l’exterior durant dècades i que no s’alimenta només del clixé, amaga part de realitat.

Òbviament hi ha una altra Barcelona que la que descriu l’anglès, però potser no l’hem explicat prou bé: no matem el missatger. L’únic però, Ed, és que el tema és bastant pobre artísticament, tot i que amb un parell de ratafies (o sangries) a sobre, doncs mira, es ballen coses igual d’horteres i no passa res.

Jutgeu vosaltres mateixos.