Arriba al Liceu el Requiem de Mozart sota la mirada única de Romeo Castellucci

Romeo Castellucci, un dels directors contemporanis més aplaudits, s'estrena al Gran Teatre del Liceu per presentar el rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart amb la direcció musical de Giovanni Antonini
Requiem de Mozart - Festival d’Aix-en-Provence 2019
Foto: Pascal Victor | | Requiem de Mozart - Festival d’Aix-en-Provence 2019
Time Out en col·laboració amb El Gran Teatre del Liceu
Publicitat

El Gran Teatre del Liceu té l'honor d'obrir les portes, per primera vegada, a una de les figures clau del teatre avantguardista europeu i fer-ho en gran amb RequiemRomeo Castellucci genera una acció de teatre avantguardista prenent com a punt de partida l'òpera Missa Rèquiem, l'última i inacabada obra de Wolfgang Amadeus Mozart, que segueix la litúrgia catòlica i és tota una declaració d'amor a la música religiosa. Una obra que també és un referent exponencial de la història de la música. A banda, també ve acompanyat de Giovanni Antonini, fundador d’Il Giardino Armonico i un dels directors musicals més respectats del panorama. Una fusió de forces creadores desbordants que no us podeu perdre!

Ja podeu comprar les vostres entrades a la pàgina web; hi trobareu un total de set funcions a Barcelona, del 18 al 26 de febrer. També cal sumar-hi una data molt especial, el dia 17 de febrer, moment en què Rèquiem dona el tret de sortida en un marc arquitectònic insuperable: S’interpreta la peça íntegra i original de Requiem de Mozart a la Sagrada Família!

Aquesta és una obra d'art total, per les circumstàncies en les quals es va escriure: l'últim alè de Mozart i darrer gest creatiu, que van elevar l'obra a un altre nivell en coincidir amb la temàtica de la peça. En tractar-se d'una missa de difunts, el tema central és la mort i el seu acompanyament. Durant el transcurs de la creació, el músic salzburguès ens va deixar, un fet que va deixar empremta en la posterior composició de l'obra, que va ser acabada per diversos alumnes seguint els esbossos de l'autor principalment Franz Xaver Süssmayr—, dotant-la d'un sentit major i més transcendental.

Castellucci pren aquesta obra de gran bellesa per adaptar-la als temps moderns i modificant l'angle de visió: “Hauríem d’entendre i celebrar el final com si fos una festa, on continua el ball. Aquesta Missa pro defunctis es transposa i el seu significat canvia”. Voleu saber tots els detalls d'aquesta obra a quatre mans? Seguiu llegint, que us ho expliquem!

1. De 'Missa Rèquiem' a 'Requiem'

El gir de guió de Castellucci que aposta per "la celebració de la vida" en aquest acte fúnebre, no està tan allunyat de la perspectiva més sincera del compositor original del Rèquiem. En un moment, el músic del segle XVIII va confessar: “Com que la mort és el veritable objectiu de la nostra existència, he conegut tan bé aquest veritable i millor amic de la humanitat en els últims anys que la imatge de la mort ja no em fa por, sinó que és molt més tranquil·litzadora i consoladora”. 



La Missa de Rèquiem de Mozart es va començar a composar el 1791, l'últim any de la seva vida, i està plena de bellesa, però també de misteri. D'entrada, va ser encarregada per un misteriós emissari, després identificat com el comte Franz von Walsegg, que volia atribuir-se la composició en memòria de la seva esposa difunta. També, al haver estat interrompuda per la mort del compositor, la partitura està plena d'interrogants: va plantejar la qüestió de la mort, una pregunta que va quedar levintant. De totes maneres, sí que hi trobem respostes, com l'expressió, a través d’aquest text de la litúrgia cristiana, de tots els estats d’ànim que es travessen al llarg de l'experiència humana: des de la por del Judici (Dies irae) a l’esperança de la clemència de Déu (Kyrie), de l’angoixa del patiment inútil (Recordare) a la certesa d’un més enllà ple de llum (Luceat eis).


El dramaturg italià Romeo Castellucci, que fa servir la música del Rèquiem, pren la vida com a punt de partida per connectar-la amb la mort requieniana en un acte festiu: un cicle permanent d'origen i final, de creixement i decadència, però també de renaixement gloriós.

2. Romeo Castellucci, en el cim de la innovació

Romeo Castellucci és un gran mestre del teatre innovador, que s'allunya de les formes convencionals i crea experiències immersives plenes de simbologia, so i imatges. En la línia de les seves produccions, espereu de Requiem una obra d'art totalment trencadora, amb reminiscències a l'òpera original, però amb perspectives diferents que us desafiaran a veure el Rèquiem amb uns altres ulls. És el fundador de la Socìetas Raffaello Sanzio (1981), una de les companyies de teatre més influents de l’avantguarda europea, que li ha permès investigar i desenvolupar un llenguatge escènic propi. Ha rebut molts reconeixements, entre ells la distinció com a director convidat del Festival d’Avinyó i la Biennal de Venècia. Les seves obres acostumen a deixar-nos amb el cap ple de preguntes i la pell de gallina: ens obren tots els sentits.

3. Un equip creatiu de renom

El Requiem compta amb quatre veus principals, a més del Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Les parts solistes de la partitura seran interpretades per un quartet de cantants de prestigi internacional. Anna Prohaska és una soprano austríaca, reconeguda per la seva versatilitat interpretativa en repertoris que van des del barroc fins a la música contemporània. La italiana Marina Viotti és la contraalt del grup, amb una veu greu i característica que ha brillat en escenaris com l’Òpera de París i el Festival de Glyndebourne. El sud-africà Levy Sekgapane ens enlluernarà amb la seva veu tenor, especialitzat en el repertori belcantista. Soloman Howard és d'Àmerica del Nord i un baix, habitual en produccions de renom del Metropolitan Opera de Nova York i el Royal Opera House de Londres. El mestre de cerimònies serà Giovanni Antonini, que també és flautista italià i un referent en la música de Mozart i Haydn. Tot un elenc de músics i artistes excepcionals que cal veure!

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat