Bad Gyal: "La meva música no és políticament compromesa, me la sua"

Com arribes al dancehall?
Des que vaig començar a tenir identitat em va començar a agradar i a interessar-me, la música, el que feien a Barcelona. Hi havia molt poca gent fent coses, era un cercle molt tancat, i jo no n'he format part mai, tot i que ara s'està començant a fer 'mainstream'. Aquí té molt menys públic que el hip-hop.

Els artistes de dancehall jamaicans que vénen a actuar a Barcelona són bastant veterans.
Hi ha dancehall 'old school' i 'new school'. Jo he escoltat molt 'old school', però el que m'agrada és el 'new school'. És el que m'interessa. Està més influenciat per l'electrònica, i beu de les modes dels Estats Units. S'ha barrejat.

El teu nom artìstic ve del dancehall?
Com que escolto molt dancehall m'he familiaritzat amb el llenguatge, i 'gyal' és una paraula de l'anglès que es parla a Jamaica, el patuès, i me'l vaig apropiar.

Has fet una versió del 'Work' de Rihanna, una de les artistes que ha portat el dancehall al 'mainstream'.
Ella és caribenya, és la seva cultura. Però és un producte, i molts cops ha fet el que se li ha manat: per fer diners molts cops has de cedir el control de les coses. Però són les seves arrels. Jo sóc una friqui i em miro els seus vídeos a Instagram i la veig a les festes del seu poble, on tothom balla dancehall.

També se t'ha inclòs en l'escena trap. Com hi entres?
Perquè vaig fer un tema amb un amic meu, el Lil Guiu, que està en això. Jo no em considero part del trap, però per parlar de mi és més fàcil fer-ho amb una idea que la gent pugui relacionar, perquè no hi ha un moviment dancehall. Es crearà, n'estic segura, però ara encara no hi és, així que em qualifiquen de 'trap queen'. Però jo no sóc res d'això. M'agrada el hip-hop i el trap, n'he fet algun tema i potser en seguiré fent, no ho sé, el que em vingui de gust, però si haig de parlar de què faig, em decanto pel dancehall. També per tot el que comporta el trap, el que diuen les cançons. Hi tinc coses en comú, però també coses que no.

Com per exemple?
No sóc de família rica i per pagar-me la universitat treballo. Però potser hi ha gent que hauria passat drogues i no hauria estudiat. Penco, i em guanyo els diners com puc. Em sento pròxima al món del trap en què des de joveneta m'he hagut d'espavilar sola: he tingut menjar a la taula però si he volgut una altra cosa no m'ho han pogut donar. Del dancehall em ve l'actitud d'alegria, de festa, o així és com ens arriba, perquè a Jamaica tots els músics són delinqüents. Els meus referents estan a la presó. Però com que el trap ha arribat amb més força, hi ha tota aquesta mitologia per formar part del trap, de passar droga i tal.

No té una mica de postura, això del trap i les drogues? De clixé?
Molt: hi ha gent a qui els pares els ho paguen tot, que els donen diners per fer cubates, gens independents. I n'hi ha que ha viscut carrer. Jo mai m'he quedat a casa, sempre he estat al barri, al banc, passant la tarda. I hi ha gent que ha passat bosses d'herba, però no ens hem de confondre: no són Al Capone i això no és Chicago. Li ha passat alguna cosa a algun dels que canta? Algú ha matat a un altre? Com a molt s'han barallat entre ells per veure qui és el més macho, però problemes de drogues no n'hi ha. I hi ha que es pensa que és Tony Montana. Sembla que sigui més important qui és més dolent que qui fa millor música.

Tu has col·laborat tant amb membres de PXXR GVNG com amb membres de P.A.W.N. Gang, dos col·lectius rivals. Se t'han enfadat?
Joder, clar. La gent es pensa que ets la seva amiga, i no. Tampoc no et tracten com un amic. I per mi en això no hi ha amics. Que em faci un tema amb el Khaled no vol dir que sigui el meu amic. Ni que me l'hagi follat. Ha sorgit i ja està: vam coincidir de festa i em van venir a parlar i em van convidar a l'estudi. Vaig fer un tema i en vaig quedar contenta. I punt. Sí que hi ha aquesta rivalitat, però a mi m'és igual.

I com et portes amb les noies de l'escena?
Entre noies també hi ha rivalitat, encara que sembli que no. Ara els periodistes ens van al darrere amb entrevistes. I abans d'aquest any, de quantes noies s'havia parlat? De cap, i ja estaven fent música. La Zowie en fa fa molt de temps. I no ha sortit als mitjans fins aquest any, amb el boom de les noies, quan no està fent temes. A mi el boom sí que m'ha enganxat quan he començat a fer coses. I això genera rivalitats. Em sembla oportunista que ara que estan parlant de nosaltres tothom es posi a fer temes. No ho veig natural. Quan vaig començar a fer això no buscava res, i ara, com que tenim el focus a sobre, sembla que haguem de fer coses o se'ns escapa el tren.

Les teves lletres desafien els clixés sexistes.
És súper complicat, perquè molts cops s'utilitzen codis amb els quals nosaltres ens entenem. A mi una amiga em pot dir 'puta' sense ofendre'm, o m'ho pot dir un tio i jo dir-li-ho a ell, sense que hi hagi cap problema. El que importa és la igualtat, més que les paraules.

Cantes sobre sexe però des de la igualtat i el poder.
A les meves cançons parlo de sortir de festa, de passar-s'ho bé amb un noi i fer el que vull. Pots parlar de situacions que es podrien considerar degradants des de la igualtat. Jo puc ser una puta, però tu també. Aquesta música implica temes degradants, però no sempre es fa des de la desigualtat; molts cops sí, és un gènere masclista. Però no tothom és així, s'ha de conèixer. La figura de la dona al trap no es pot entendre descontextualitzada de la de l'home: la dona adopta una posició masculina, la manera de fer-se amb el poder és ser més home, i la manera de degradar l'home és tractar-lo com una dona, fent servir les paraules que tots tenim al cap. I això a molta gent se li escapa, no ho entén.

Per què a tu se t'ha entès?
Perquè sóc molt directa, dic el que penso, i perquè no utilitzo tant expressions que ja coneixem, les coses les explico.

Agafes una altra paraula que es fa servir de manera despectiva, 'pussy', i la converteixes en afirmació de poder.
És ben bé així. Dir-li 'pussy' a un paio és el pitjor insult. Però jo agafo la paraula i me la faig meva: sóc el 'pussy' que mana.

I s'entén que puguis tenir un discurs feminista i alhora ballar de manera sexualitzada, cosa que forma part de la cultura dancehall?
Jo anava a ballar en una festes de dancehall i reggae del meu poble en un bar de merda al costat de casa meva. I la gent del poble ho portava fatal. Els de discoteca i gintònic em trobaven una penjada, i els més hippys em deien que m'objectualitzava i em cosificava. Van de progres i són els més tancats: com em poden dir que una cosa que jo trio fer perquè en gaudeixo no està bé? És com si li diguessis a una tia que no faci judo o que no faci futbol. La gent ho va entenent, és cosa d'anar desfent clixés, però anem molt a poc a poc.

Tenies clar que volies cantar en català?
Vaig fer un tema en català amb un amic [Lil Guiu], i no tenia ni idea de què passaria. A mi el català sincerament m'és igual. Hi ha cançons que em sonen millor en català i d'altres en castellà. No hi penso: faig el que em ve de gust. Rebo crítiques per no cantar en català, però qui les fa s'ha confós. Jo no sóc ni independentista, i que no em demanin que em comprometi políticament amb la meva música perquè me la sua. No estic parlant d'això. No ho entenen. No són prou clares les lletres per donar a entendre que el Carles Puigdemont m'és igual? Als de P.A.W.N. Gang els passa el mateix: els diuen la màfia catalana perquè canten en català, però a ells els és igual. Fas això de manera natural i la gent arriba a conclusions.

Estàs treballant en una 'mixtape'.
Tinc un parell de temes, i aniré a València a gravar, a treballar amb Fake Guido, el Pablo, un noi amb qui tinc amics en comú: per les coses del moment, va ser ell amb qui vaig començar a treballar, va anar bé i així s'ha quedat. Hi haurà més temes en castellà, perquè vull que tothom el pugui escoltar i perquè vull que la gent entengui que no estic compromesa. Jo m'ho he trobat a sobre i m'he hagut de conèixer durant el procés, però amb la 'mixtape' sé què vull fer, abans de saber com ho vull fer he pensat cap a on vull tirar.

I cap a on vols tirar amb la 'mixtape'?
Tindrà ritmes jamaicans i influències del reggaeton. Aquest treball serà el que em ve de gust fer ara, estiu, ball... és el que m'agrada. Potser hi haurà algun tema més electrònic que tiri cap al trap, però tot molt fusionat. Perquè el trap que jo escolto no el puc fer.

Per què?
El trap que s'ha fet mainstream no l'escolto. El Chris Brown, un nen bonic que ara va de gàngster, i no m'agrada, no trobo que sigui trap per molt que s'hi esforcin perquè ara és el que ven. A mi m'agraden Chief Keef, Lil Durk, Gucci Mane, Famous Dex... artistes que fan trap des de fa molt de temps. Es nota que és trap perquè l'escoltes i encara no l'entens. Molts cops no tenen ni melodia, agafen una paraula i la repeteixen. Aquest és el trap que m'agrada. O Kefta Boys i PXXR GVNG: escoltes el que feien el 2013 i el que fa ara Future, que em mola molt i ho està petant, però sona igual.

Tens una línia pensada, de cara a les lletres de la 'mixtape'?
Les lletres em surten tal qual, en deu minuts. Normalment penso un parell de frases, faig un rodolí, i després, tota la cançó d'una tirada. Les lletres aniran per on sempre, perquè tampoc sóc poeta, no sóc el Yung Beef, no tinc aquesta capacitat. Seran el que em representa: festa, ball, la meva postura com a dona, parlaré de coses que m'han passat últimament, de relacions personals, de com és estar exposada... L'Alba del present.

Com portes l'exposició?
M'estan passant coses, aquests mesos. De sobte hi ha molta gent interessada en mi. Molts cops no m'agrada, perquè els dimecres a la nit a l'Apolo, hi punxen dancehall, hi he anat sempre, i ja no hi puc anar. O en surto enfadada, perquè tothom venia a dir-me què havia de fer amb la meva vida. Que la gent em digui què haig de fer i com no ho porto molt bé. Prefereixo prendre'n distància, passar el temps amb les poques persones que considero les amigues de sempre, el meu nòvio, amb qui vaig començar una mica abans que esclatés tot. Hi ha gent amb qui abans quedava cada tres mesos que ara em parlen cada setmana, i ja no tinc ganes de veure'ls ni cada tres mesos: que em deixin en pau.

Al teu nòvio li agrada la teva música?
Tinc amigues amb nòvios que s'emprenyen si pengen segons quina foto a l'Instagram, però el meu nòvio mai no m'ha dit res, em dóna suport sempre. Si fos una persona tòxica per a aquest moment, el faria fora de la meva vida. Hi ha persones que no t'aporten res, i si la gent que t'envolta només t'ha d'aportar mal, doncs millor estar sola. Al final ets tu i ja està.

I com et va amb els fans?
Els haig de dedicar temps perquè és la gent valora la meva feina, però hi ha gent que si li contestes un comentari ja es pensa que és el teu amic i es torna boig. Has de fer un filtre. Hi ha gent a la qual se l'empassa el personatge i ja no vol saber res de qui era abans. I a mi m'està passant el contrari. És important mantenir les persones que sabien qui eres abans perquè t'avisin si t'allunyes del que ets. No puc estimar més a la Bad Gyal que a l'Alba.

Què els sembla a casa la teva carrera musical?
Al principi ho portaven fatal, no els agradava el que escrivia. Però ara que tot va bé, què m'han de dir? Sóc jo la que decideixo, i només en depenc perquè a casa seva hi tinc el llit i perquè em donen de menjar. Els meus pares saben que sóc una persona independent i que tinc la meva vida. Ara ho porten guai perquè des que surto als mitjans ho comencen a entendre, és una mica trist que sigui per això, però vaja. Al meu poble m'he passat tres anys sent la boja, i ara tot és molt bonic. Però tothom que està en el top en algun moment ha estat el rar.