Vas ser un nom molt popular durant els anys 90.
Va haver-hi una època en què vaig parar de punxar per dedicar-me a la televisió. Però en tornar-hi, ja no m’he aturat. Hi ha la percepció que, quan has tingut un pic de popularitat tan alt, en baixar una mica sembla que no existeixes, però puc dir amb orgull que soc un dels DJs de més trajectòria del país. Fa poc també he publicat una cançó trap amb els Beauty Brain, estic sempre actiu.
El ‘bacalao’ s’està reivindicant últimament. Per què aquest revival?
Perquè l’estigma que ens va caure als de la Ruta ha caigut. Vam ser el cap de turc per acabar amb un moviment cultural hedonista: aquella va ser l’última escena que pensava únicament a passar-ho bé. La gent, amb el temps, s’ha adonat que el que hi ha ara no és tan divertit ni eclèctic.
Sembla que heu necessitat una absolució històrica.
Mai no vaig pensar que féssim res malament, tot i que la meva família, per exemple, no ho portava bé. A la premsa es deia que érem pràcticament dimonis! L’únic que poden tirar-nos per la cara és que vam fer felices milers de persones.
D’on venia aquesta criminalització?
El tema de la droga que s’hi consumia va influir-hi, però no podem ser tan ingenus de pensar que en altres moviments influents com la movida prenien ibuprofens. Al final, tot va ser un problema polític: van decidir que havien d’acabar amb nosaltres, i ho van fer.
Llavors tenies cançons que eren número 1 de vendes.
I no només amb Así me gusta a mí, vaig aconseguir-ne fins a quatre. Ho vaig viure amb total naturalitat, i és una cosa que encara em passa avui dia: soc exactament el mateix nano que quan vaig començar.
Amb Love the 90s la resposta del públic està sent superpositiva.
Tot és molt intens i passa de pressa, però sonen cançons que van marcar una època. Aquesta és la clau de l’èxit. De moment tant a València com a Madrid ha estat espectacular. La gent destaca que l’ambient és molt sa, nostàlgic i maco. És un festival que et posa la pell de gallina i rejoveneix, i ni nosaltres ni el públic som gaire joves