Entrevista a Chucho Valdés

Chucho Valdés esclata en una rialla, estranyament aguda per a un homenot de la seva mida, quan se li fa notar fins a quin punt s'aprofita la seva visita a Catalunya com a plat fort de l'acabat d'arrencar 45 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

"Això sempre!", diu el gran pianista cubà, però la seva agenda des que aterri a Catalunya cansa només de mirar-la: tres concerts al capdavant de The Afro-Cuban Messengers per presentar l'àlbum 'Border-free' (2013) a Barcelona, Girona (31 d'octubre) i Manresa (1 de novembre); un paper estel·lar a la Rumba para Bebo, l'homenatge que el festival retrà al seu pare, el també il·lustre pianista cubà Bebo Valdés, mort aquest any; una classe magistral dimarts al Conservatori del Liceu, i la presentació de 'Calle 54' al costat del director Fernando Trueba a la Filmoteca.

Una activitat frenètica, i més per a un home de 72 anys. Però ell ho té claríssim: "El temps no existeix quan hi ha creativitat". I a ell li'n sobra: entre els projectes de futur té portar el seu jazz afrocubà al pla simfònic i estrenar una obra amb Wynton Marsalis que agermanarà Cuba amb Nova Orleans, parentes pel que fa a les arrels africanes i franceses. Així que tranquils, podem continuar esprement Chucho sense remordiments.

Rumba per a Bebo
L'esperen dies d'emocions fortes. Se li neguen els ulls quan recorda el cop en què el Festival va honorar el seu pare amb la medalla d'or que atorga als grans mestres -"Em vaig sentir tan orgullós", evoca-, i que aquest any rebrà ell. I també serà molt potent ser el mestre de cerimònies de la Rumba para Bebo, l'homenatge amb què el desaparegut pianista volia que se'l recordés. "Des que era petit em deia -recorda Chucho-: el dia que mori no vull llàgrimes, vull que feu una festa amb la meva música més ballable, i que tothom es diverteixi i brindi per mi, que beguin rom i prenguin xocolata calenta", delícies que animaven les vetlles, quan es vetllava els morts a casa, al seu Quivicán natal. Una festassa amb música i ball que comptarà amb més d'una vintena de músics, entre ells Omar Sosa, Javier Colina i Jerry González.

Com a mínim no haurà de preocupar-se pel jet lag. El cubà viu a Màlaga, on va traslladar-se amb la seva dona i el seu fill ara fa tres anys per estar amb el seu pare, quan a aquest li van començar a fallar les forces i fins al final. Què hi feia, Bebo, a Màlaga? "Hi va anar a tocar i li va agradar la ciutat i la gent. I estava fart del fred de Suècia". Tot i que li va fer pena per la seva mare, Chucho no va retreure mai al seu pare que els deixés quan va abandonar Cuba per discrepàncies amb el règim, ni que refés la seva vida al nord d'Europa. Quan Bebo el va necessitar, Chucho va córrer al seu costat. I ara no té cap intenció de marxar de Màlaga. "Com a músic que treballa a Europa per a mi és més fàcil venir d'allà que d'Amèrica"..

Sense fronteres
Però Chucho no només ve per recordar el seu pare. Ens porta 'Border-free', el segon àlbum amb els seus Afro-Cuban Messengers -el seu quartet de joves talents, com els Jazz Messengers d'Art Blakey- després de Chucho's steps (2010), que li va valdre el cinquè Grammy. És un disc en què porta "una mica més enllà" la fusió connatural en la música cubana i en la seva trajectòria.

"La nostra música és pura fusió, trenca fronteres sense saber-ho: els haitians ens van portar els ritmes francesos, que van esdevenir cubans. Però fent fusió de manera premeditada trobes que hi ha coses que no s'han mesclat i que tenen molta relació, com els ritmes àrabs, el flamenc i la música clàssica europea".

Chucho cita Rakhmàninov i Bach en els temes que dedica a la seva àvia, 'Caridad Amaro', que recupera de Calle 54 i fa créixer, i a la seva mare, 'Pilar', morta fa dos anys, perquè eren el que l'una i l'altra li demanaven que els toqués. "Els temes m'ho demanaven, era una qüestió personal". I Chucho no porta plomes de cap comanxe a la portada de l'àlbum perquè sí: l'àlbum també indaga en l'herència dels indis americans deportats a Cuba al segle XIX. "És lleig que ho digui jo, però per mi aquest disc és genial", rebla cofoi. Preferíeu falsa modèstia?