Ciutat Flamenco 2017: Auto Sufi Ciencia

Pedro Burruezo porta dos anys transitant per diferents camins i, amb la seva particular manera de fer polièdrica i contracorrent, aconsegueix unir-los de la forma més sincera amb passió, rigor i coneixement. Ara, juntament amb els també polifacètics Pere Martínez (cante) i Wafir S. Gibril (flauta ney, llaüt àrab, violí i percussió), més la plèiade de virtuosos músics i bailaores i bailaoras que confirmen aquesta Nur Camerata (la Camerata de la Llum)… ens proposa un camí que va d’allò sufí a allò flamenco i d’allò flamenco a allò sufí. Burruezo ha recopilat cantes que tenen el seu origen en el pòsit islàmic-sufí que va deixar Al Àndalus (com la coneguda soleá de Mercedes ‘La Serneta’ Fui piedra y perdí mi centro) i ha retocat altres cants tradicionals per a encaixar-los en aquest nou espectacle (com el taranto de Pedro ‘El Morato’ remodelat mínimament per a retre tribut al gran mestre de tots els mestres, Ibn Al Arabi de Múrcia, ‘Sheyck al Akbar’, que no en va és homenatjat des d’un cante de Levante) per a construir un discurs en el que el contingut i el continent estan íntimament relacionats.