[image]
[title]Ens hem acostumat a llegir (i escriure) que l’últim sempre és el disc més personal. De vegades és un tòpic, d’altres, com en el cas del cinquè disc de Clap Your Hands Say Yeah, una veritat com una casa. Alec Ounsworth s’ha quedat sol al capdavant del projecte, no hi queda cap dels seus companys de la banda que, l’any 2005, va explotar gràcies al seu debut de títol homònim. Rock digerible, tornades pop, veu afectada (perfecta per uns, insuportable per d’altres) i cançons etimològicament indies.
“Tots els discos que fas són especials per tu, però aquest ho és verdaderament”, ens explica Ounsworth. I és normal que ho afirmi sense semblar una molesta rutina: 'The tourist', el cinquè disc de Clap Your Hands Say Yeah és la seva viva imatge, artísticament i personalment, després d’uns anys complicats: “Sento que he fet un disc sota coacció, un àlbum de lluita”, diu el músic.
'Fireproof', 'Better Off' i 'Pilot' són les cançons bandera d’un elapé amb poca guitarra i força sintetitzador: “Agraeixo que cada àlbum sigui diferent, canviar per adaptar-se al que prefereixo en cada moment, tot i que evidentment amb un fil comú”, assegura el nord-americà, que no va fer gaire cas de les crítiques, diguem-ne poc entusiastes, al seu anterior treball: “Era el millor disc que havíem fet, però no puc pretendre que tothom ho comparteixi”. Clap Your Hands Say Yeah actuen a l’Apolo dimarts vinent. Com espera el seu líder que rebi el públic el nou material? “Qualsevol persona que reaccioni positivament o negativament a les cançons no té res a veure amb mi ni, sovint, amb la força del material”.
