Els concerts de música clàssica imprescindibles a Barcelona el 2024-25

L'amor de Ludwig van Beethoven per la natura queda reflectit especialment en la seva Sisena Simfonia, la coneguda amb el sobrenom de Pastoral. Ara l'OBC l'ofereix en la seva temporada de concerts a L'Auditori, juntament amb el Concert per a violoncel i orquestra de Robert Schumann i una estrena mundial, una simfonia, del compositor José Río-Pareja. Ludovic Morlot, el titular de l'orquestra, dirigirà el conjunt, que tindrà Gautier Capuçon com a solista de violoncel convidat.

La jove violinista andalusa, un dels talents més grans que hagi donat el violí aquests últims anys, torna al Palau de la Música Catalana, per interpretar el Concert per a violí i orquestra de Korngold, una obra no gaire interpretada però de gran bellesa i regust cinematogràfic. El concert, que dirigirà la nord-americana Marin Alsop, inclou també Strum de Montgomery i la Suite del ballet Romeu i Julieta, de Prokófiev.

És amb molta probabilitat l'òpera de Giuseppe Verdi més popular en l'actualitat i una de les més representades arreu del món. El Liceu la torna a programar en la seva temporada, en un atractiu muntatge de David McVicar que ja s'ha vist al teatre. En total seran una dotzena de funcions, que tindran la presència de primeres figures del panorama internacional com Nadine Sierra o Javier Camarena, en els principals papers. La direcció musical és de Giacomo Sagripanti.

Si parlem de la música religiosa de Mozart, la primera obra que ens ve al cap és el famosíssim Rèquiem. Però el compositor austríac va escriure també un bon grapat de misses al llarg de la seva vida. Una de les més destacades és sens dubte la Gran Missa en do menor, escrita en un moment feliç de la vida del compositor, just després de casar-se amb la seva estimada Constanze. Una obra també inacabada, com el Rèquiem, que podrem gaudir de la mà de Jordi Savall i els seus fabulosos músics de Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya.

Katharina Wagner, besneta de Richard Wagner i directora artística del Festival de Bayreuth, és la responsable d'aquest muntatge de Lohengrin que acull el Liceu. Es tracta d'una nova producció encarregada pel mateix teatre, que oferirà un total de sis representacions. Klaus Florian Vogt, Elisabeth Teige i Irene Theorin, encapçalen el repartiment. L'orquestra i el cor són els del teatre, mentre la direcció musical és a càrrec del mestre Josep Pons.

El director d'orquestra grec, una de les batutes més singulars i sol·licitades del panorama internacional, torna una vegada més a Barcelona, on ja ha actuat en diverses ocasions. Aquesta vegada el concert serà a L'Auditori, on oferirà la seva versió d'una de les grans simfonies de Gustav Mahler. Serà concretament la Segona Simfonia, una simfonia coneguda amb el sobrenom de Resurrecció. Els intèrprets seran els components de MusicAeterna, el conjunt d'orquestra i cor que lidera des de fa anys.  

Les passions de Bach es poden escoltar en qualsevol època de l'any, però especialment a la Setmana Santa, l'època per a la qual van ser creades. Per sort, el Palau de la Música Catalana ens ofereix des de fa anys la possibilitat d'escoltar-les en directe. La Passió segons Sant Mateu, la més monumental, sonarà aquesta vegada dirigida per Justin Doyle, al capdavant d'un grup de solistes vocals, el RIAS Kammerchor Berlin i l'Akademie für Alte Music Berlin. Intèrprets de garanties per a una obra imprescindible.

Les 32 sonates per a piano que va compondre Ludwig van Beethoven són una referència absoluta per als intèrprets d'aquest instrument. El geni de Bonn va escriure aquestes peces al llarg de la seva vida i podem resseguir-hi l'evolució del seu estil com a compositor. Rudolf Buchbinder, un dels grans intèrprets d'aquest repertori en l'actualitat, ha seleccionat tres de les més emblemàtiques per al seu recital del Palau. Són les que porten per títol Clar de lluna, Patètica i Appasionata.

El txec Antonín Dvorák és un compositor conegut sobretot per la seva música instrumental, i especialment per obres com la Simfonia del Nou Món. Però el seu catàleg és extens i inclou també algunes òperes. Rusalka és una de les més destacades i amb tota seguretat la més representada. Una obra inspirada en les llegendes eslaves de les nimfes d'aigua i en el conte La sireneta d'Andersen. El Liceu acull un muntatge de Christof Loy, amb els cantants Piotr Beczala i Asmik Grigorian en els papers principals. La direcció musical és del mestre Josep Pons.