No pot haver-hi revival soul perquè el soul és una música més que atemporal, eterna. El que hi ha, de tant en tant, és un interès renovat de la indústria, però tots els amants del gènere saben que no hi ha trencament sinó continuïtat entre Aretha Franklin, Sharon Jones i Amy Winehouse, entre Otis Redding, Charles Bradley i Lee Fields, i entre Bill Withers i Curtis Harding.
El cantant de Michigan, amb tres àlbums d'estudi, l'últim dels quals és 'If words were flowers' (2021), és un dels grans renovadors d'un estil que ens fa ballar i ens eleva alhora, sense que renovar vulgui dir trencar, sinó més aviat seguir la línia de punts que han marcat els seus antecessors tal com fa des del Regne Unit el nostre admirat Michael Kiwanuka. Un luxe que puguem tornar a tenir Harding en directe, aquest 25 d'agost, a Barcelona.