3 punts clau per descobrir la revolució del compositor Currentzis

El 2005 Currentzis va dir una frase molt temptadora: "Salvaré la música clàssica". Ja han passat anys d'aquesta declaració d'intencions ben provocativa i no sabem si l'ha salvat o no, però sí que estem segurs que l'ha revolucionat!
I és que guiat pel credo poètic de "crear tu mateix un món en el qual vols viure", ha reinventat la concepció
que tenim de les obres de Beethoven, Mozart o Verdi, amb versions imprevisibles, catàrtiques, de profund respecte a la partitura, però eixamplant la seva intensitat i  comprensió. Una guerra musical en què el pentagrama és el camp de batalla i no ho diem nosaltres sinó ell! Per referir-se als membres de la seva orquestra Currentzis utilitza la paraula "soldats". Apunteu-vos a una guerra musical a l'escenari del Palau!

Agradarà més o menys, però els concerts de musicAeterna no deixen indiferent. Això és el que diu la catalana Marta Santamaria, flautista i piccolista de la mateixa l'orquestra. Ningú millor que ella per saber les interioritats de la formació i el seu director. Explica que treballar amb Currentzis és tot una experiència i un privilegi, ja que "la idea que té de cada obra, de cada passatge, de cada detall, etc., la fa realitat a través d'un treball minuciós que està en constant evolució". Sens dubte és una ment que mai para i la seva orquestra sempre està preparada per afrontar els reptes musicals que el director els presenta. De fet, la devoció de tots els membres de musicAeterna és tal que la mateixa Marta Santamaria es pregunta: "Com es pot viure la música si no és comprometent-te amb ella? Treballar així et fa plantar cara a les teves inseguretats i t'empeny a eixamplar els mateixos límits, a vegades de forma esgotadora però amb una recompensa immensa".

Encara us falten raons per apuntar-vos a aquesta explosió simfònica que tindrà lloc aquest divendres al Palau? Per si us queden dubtes, és un dels concerts més esperats de la temporada! I és que és una fita a celebrar poder rebre Currentzis i la seva orquestra en un context pandèmic en què la programació de grans orquestres simfòniques no ha estat gent fàcil i ha patit tota mena d'alteracions a causa de les restriccions de mobilitat.
Si sou dels que fa molt que no veieu sobre l'escenari una orquestra al complet, prepareu-vos per reviure tota una experiència que remourà oïdes i esperits, amb les simfonies núm. 40 i 41 (Júpiter) de Mozart. Que comenci el Sant Jordi més monumental!