Elektra

Immensa lliçó de teatre musical al Liceu amb una 'Elektra' per a la història. L'últim muntatge del director d'escena, cineasta i actor francès Patrice Chéreau –que va morir tres mesos després de la seva triomfal estrena, al juliol del 2013, al Festival d'Aix-en-Provence– deixa l'espectador clavat en la butaca per la seva demolidora força dramàtica.

Lluny de qualsevol rutina, explora la psicologia dels personatges de la genial òpera de Richard Strauss amb llibret de Hugo von Hofmannsthal i ens descobreix inquietants matisos que els fa més humans. Proposta austera –escenari mínim, il·luminació tènue, vestuari modern– i sàvia, que manté la tensió del drama de forma implacable: una 'Elektra' habitada por persones de carn i os, més propera que mai a la sensibilitat de l'espectador d'avui.
 
La interpretació es memorable, amb un segur i inspirat Josep Pons que cuida l'equilibri amb les veus i recrea els colors de la refinada partitura straussiana al capdavant d'una orquestra en bona forma que recull atronadors aplaudiments.

Les veus son de primera: en el paper titular, Evelyn Herlitzius hipnotitza l'espectador amb una intensitat vocal i una presència teatral fora de sèrie. Sense excessos histriònics, Waltraud Meier recrea una angoixada Klytänmestra, tan apassionant com l'emotiva Chrysothemis d'Adrianne Pieczonka.

Completen el cohesionat repartiment Alan Held (notable Orest) i Thomas Randle (correcte Aegisht) i, entre els comprimaris de luxe, destaca, amb 92 anys, Franz Mazura com preceptor de Orest. Sens dubte, el millor muntatge de l'any.