Quan us posàveu el primer full d’espinacs al gintònic, l’Elephanta ja feia temps que dominava l’art d’aquest còctel. El local gracienc va apostar pel gintònic molt abans del boom d’aquesta beguda, i fa tan bé la seva feina, que ara que la moda sembla haver-se apaivagat i el suflé gintoniquer ha baixat, encara se’l considera justament una referència de garantia en això de barrejar ginebra amb tònica com Déu i la Reina Mare d’Anglaterra manen.
Des de la darrera vegada que vaig visitar l’Elephanta per fer una degustació de gintònics, el local ha mudat la pell. La decoració ara és molt més neta, elegant i moderna. L’espai necessitava una renovació com aquesta. El millor és que no ha perdut la seva essència i la seva petitesa. S’agraeix: sí a les tauletes petites, de proximitat; sí al caliu! Quan repasseu les parets, trobareu la carta d’oferiments etílics escrita amb guixos de colors. A les més de 40 referències de ginebra, hi heu d’afegir una nova carta amb còctels d’autor, spritz, fins i tot vi calent amb espècies, ah, i platets per fer coixí!
Ara bé, la teca de veritat es troba als gintònics olímpics que preparen. Demano el gin de la setmana i deixo que la cambrera faci. Em treu una joia de color ambre amb punt de llimona i una ginebra infusionada amb herbes que es diu St. Engelbert. És un dels millors gintònics que he tastat en molt de temps. La copa rodona gelada, els glaçons, la dosificació dels ingredients, tot està perfectament ajustat. He estat infidel massa temps a aquest temple. Ajudat per l’eufòria de la copa, m’aixeco, em poso davant una pantalla que reprodueix una pel·li de Bette Davis i a Déu poso per testimoni que quan es tracti de mamar, els experiments a casa i els gintònics de veritat a l’Elephanta.