Els qui també has de veure al Primavera Sound 2015

Veure la cantautora i rockera nord-americana en directe sempre és tota una experiència: el carisma i l'energia que desplega sobre l'escenari és d'aquelles coses que cal viure per entendre. Veure-la interpretant de dalt a baix el seu icònic debut l'any en què se celebra el 40 aniversari de la publicació de 'Horses', pot ser espectacular. Afegiu-li el plus d'autenticitat que dos dels músics que van gravar amb ella l'àlbum, Lenny Kaye i Jay Dee Daugherty, li continuen fidels després de tots aquests anys. Si us agrada més la faceta de poeta de la novaiorquesa, el ds. 30 Patti Smith oferirà un segon recital al festival, en format acústic i 'spoken word'.
També t'agradarà: Tori Amos, Strand of Oaks

Hi ha grups i artistes que tenen merescut el títol de 'one-hit wonder', però n'hi ha que si ho arrosseguen és per puxa ignorància. Orchestral Manoeuvres in the Dark són sobretot coneguts pel seu gran èxit 'Enola Gay', però en els gairebé 20 anys que van estar actius abans de separar-se el 1996, Andy McCluskey i Paul Humphreys van acumular tal col·lecció d'himnes, sobretot en els seus meravellosos primers tres àlbums, publicats entre el 1980 i el 1981, que la idea que se'ls relacioni amb una sola cançó fa riure. Recuperaran clàssics com 'Electricity', 'Souvenir', 'Messages' i 'Joan of Arc (Maid of Orleans)', però també defensaran el seu últim àlbum, 'English electric' (2013).
També t'agradarà: Baxter Dury, Caribou

Grup clau de l'escena del rock alternatiu dels 90 i més enllà fins a la seva dissolució el 2005, amb les seves membres sorgides de l'escena riot grrrl, el contundent trio rock femení ha tornat als escenaris el 2015. I ho ha fet amb 'No cities to love' un dels àlbums que des del moment de la seva publicació ja feia olor a llistes del millor de l'any. Farcit de 'riffs' tan enganxosos com potents, carregat de lletres punyents en tornades infeccioses, veure com el defensen Corin Tucker (ex-Heavens to Betsy), Carrie Brownstein (ex-Excuse 17, ara estrella televisiva a 'Portlandia') i Janet Weiss (ex-Stephen Malkmus and the Jicks) serà com una patada a la boca de l'estómac de la que en gaudirem.
També t'agradarà: The Julie Ruin, Babes in Toyland, Mourn, Les Sueques

La irrupció del grup escocès en l'escena independent a mitjans dels 90 va tenir tanta influència que va generar corrues d'imitadors. El seu pop de cambra, amb violoncel i trompeta, delicat a l'hora que un punt tèrbol i fosc, va conquerir legions d'ànimes sensibles per tota l'esfera indie-pop. Però avorrits d'ells mateixos, 9 anys després la banda d'Stuart Murdoch es reinventa (una mica, sense abandonar del tot el seu so més icònic) a 'Girls in peacetime want to dance' (2015), en què amb la premisa de fer cançons que poguessin representar diferents països al festival d'Eurovisió abracen l'eurodisco, la música de ball balcànica i les percussions brasileres.
També t'agradarà: The New Pornographers, Foxygen

Se'ls considera un dels pares del rock alternatiu, i si els associeu amb el punk –associació molt pertinent, d'altra banda–, escolteu el seu àlbum 'Let it be' (1984): només començar us trobareu amb 'I will dare', una joia de jangle pop que fa pensar més en The Go-Betweens que en The Clash, lluny del hardcore que també van cultivar a les baceroles del gènere. Així de ric és el seu catàl·leg. Separats el 1991 i reformats el 2012, la formació que tocarà al Fòrum inclou els membres originals Paul Westerberg (veu i guitarra) i Tommy Stinson (baix).
També t'agradarà: Fucked Up, Las Ruinas

El seu pop psicodèlic, infecciós i mutant, l'ha convertit en un astre de l'univers independent internacional des que va sortir de les catacumbes de l''iunderground'. I la seva actuació al Primavera Club 2012, amb el de Los Angeles deambulant per l'escenari com un maníac entre núvols de fum, va ser magnètica. És la figura més prominent d'aquesta fornada de cantautors nord-americans desmenjadament iconoclastes que revisen gèneres dels 60 (la psicodèlia, el garatge) des d'una baixa fidelitat desacomplexada. Defensarà 'Pom pom' (2014).
També t'agradarà: Mac DeMarco, Mikal Cronin

No és el més prolífic dels músics –i té certa tendència al reciclatge–, però és que Antony Hegarty és, per sobre de tot, un intèrpret, un d'aquells cantants únics capaç de calar fins a l'ànima, amb una veu única que no es deixa engabiar per gèneres. Els qui es van emocionar amb ell al Primavera Sound 2005, en la primera edició del festival al Fòrum, ho tenen claríssim. Però Antony podria avançar cançons del que serà el seu nou àlbum després de 'Swanlights' (2010), un disc coproduït per ell amb Oneohtrix Point Never i Hudson Mohawke i que ha definit com "un disc electrònic amb les dents afilades". El publicarà amb l'àlies Anohni.
També t'agradarà: Perfume Genius, James Blake, Tobias Tesso Jr.

El seu himne 'Born slippy.NUXX' –per mediació del film 'Trainspotting' de Danny Boyle– va ser un dels responsables d'obrir els ulls i les orelles als 'indie kids' dels 90, abocant-los a l'hedonisme de la pista de ball. El 2014 van celebrar el 20 aniversari de 'dubnobasswithmyheadman' (1994), l'àlbum amb què van abraçar el techno i van trobar el que seria el seu distintiu so hipnòtic. I és aquesta col·lecció la que portaran al Primavera Sound 2015. Prepareu-vos per a una sessió fosca i llarga.
També t'agradarà: Richie Hawtin, Jon Hopkins, Caribou

És el retorn nostàlgic del cartell d'enguany. El quartet britànic va ser, amb My Bloody Valentine i Slowdive, un dels abanderats del shoegaze, el pop de guitarres adornat amb o bastit sobre capes de distorsió que va florir al Regne Unit durant la segona meitat dels 80 i fins a inicis dels 90. Ride es van separar el 1996 i es van reformar el 2014, i l'actuació al Primavera Sound 2015 serà l'única oportunitat de veure'ls a Espanya. Si us preocupa el seu estat de forma, tingueu en compte que Andy Bell (veu i guitarra), ha continuat fent carrera en la música, formant part d'Oasis i de Beady Eye, la banda de Liam Gallagher.
També t'agradarà: Spiritualized, Los Punsetes

Van ser el primer grup confirmat per a l'edició del 15 aniversari del Primavera Sound, per sorpresa i mitjançant una lona publicitària que cobria un edifici. Una pompa que es justifica amb el fet que el quintet de Nova York va publicar el seu celebradíssim debut, 'Is this it', el 2001, el mateix any que el festival va començar a caminar. Un àlbum clau que va liderar el 'revival' del rock i la música de guitarres que va acabar amb l'hegemonia del techno dels anys anteriors, i del qual encara viuen de rendes. Julian Casablancas, Albert Hammond, Jr., Nikolai Fraiture, Fabrizio Moretti i Nick Valensi arribaran al Fòrum sense nou material, però amb un últim àlbum, 'Comedown machine' (2013), amb què van retornar al so amb què es van donar a conèixer. Com The Black Keys i Interpol, The Strokes podrien haver estat caps de cartell del Primavera Sound 2001, però ho són de l'edició de 2015.
També t'agradarà: The Black Keys, Interpol, Julian Casablancas+The Voidz, Albert Hammond, Jr.