Entrevista a Agustí Fernández

Quan Agustí Fernández va rebre el Premi Nacional de Cultura el 2013, el pianista mallorquí el va agrair pel reconeixement que significava, no només a la seva feina, sinó a la de tota la gent que fa anys que comparteix amb ell "una manera d'entendre la vida i la música", explica, com una cosa lliure, imprevisible fins i tot per a qui la toca. Cosa que ha convertit Fernández en una referència mundial en el camp de la improvisació.

Fer núvols amb el piano
"Jo faig núvols amb el piano -diu-, però no sé quin tipus de núvol em sortirà". Amb SAI, un trio que combina els llenguatges del jazz, el flamenc, la música i la dansa contemporànies i el butoh en creacions en viu a partir de la improvisació, els cumulonimbus, els cirrus o el que surti els crea amb Ivo Sans a la bateria i la ballarina Sònia Sánchez.

No parlem d'improvisar solos sobre una melodia i una harmonia amb els torns pactats, com es fa al jazz més convencional. "No s'improvisa sobre el tema: el tema es va creant mentre estàs improvisant. No saps què et trobaràs fins que ho fas -i deixa anar una rialla, entre maníaca i simpàtica, contagiosa-. Però aquesta és la gràcia. Amb SAI no presentem i reproduïm una cosa que està feta. En funció de què passa, prens una decisió o una altra, i la suma de decisions que prenem és l'espectacle".

L'escena impro de Barcelona
SAI no estan sols fent núvols. Fernández qualifica l'escena impro de Barcelona d'excitant i d'extensa, cosa que, diu, no era així fa deu anys. "Hi ha tot un grup de gent d'uns trenta anys que estan buscant. I ho estan fent amb tanta insistència que al final trobaran". Se'ls pot sentir buscant per 23 Robadors, pel Jamboree, en espais d'art.

"Quan improvises ets tu, estàs despullat, i comences a estirar un fil, a veure on et porta -diu-. Has de saber-lo seguir i saber-li donar sentit, ser sincer amb tu mateix, amb la gent amb qui participes i amb el públic. Intentar descobrir quin és l'impuls del moment i saber donar-li forma". Tot per dir una cosa que no s'hagi dit abans: "Quan toques música que s'ha tocat molts cops és difícil dir res nou. Quan ho aconsegueixes, potser no serà tan perfecte com un clàssic, però té el valor afegit del moment present".

Ningú és profeta a la seva terra, però Fernández treu ferro al fet que toqui més a fora que aquí. "Passa a tot arreu. Per un cantó en surto perjudicat, aquí, on toco poc, i per l'altre, a l'estranger, en surto beneficiat, perquè sóc l'exòtic". Celebrarà que fa 60 anys al Festival Internacional de Jazz de Barcelona.