[image]
[title]A Vivien Goldman la coneixen com la 'punk professor'. Cronista pionera del moviment, companya de generació i amiga de moltes de les grans dones que han contribuït a trencar prejudicis i músic ella mateixa –acaba de gravar un disc amb Youth de Killing Joke–, ha escrit el llibre definitiu sobre el punk femení. 'La venganza de las punks' (Contra, 2020), que abasta des de Poly Styrene a les Pussy Riot, passant per les Raincoats, les Slits i moltíssimes més dones rebels, és un relat apassionant i un acte de justícia històrica.
Amplies la visió de la música punk, històricament masculina i blanca.
Volia expandir la narrativa existent, centrada en Londres i Nova York i amb un peu a Los Angeles. La voluntat d’expressar-se intensament i sorollosament és a tot arreu, i especialment ara, amb el retrocés de molts drets que pensàvem que havíem conquerit.
"La voluntat d’expressar-se intensament i sorollosament és a tot arreu"
Parles també de punk femení a continents com Àsia i Àfrica.
És dur per a les dones a tot arreu però hi ha llocs millors i pitjors. Al llibre parlo del cas de les Pragaash, a l’Índia, que els han prohibit fins i tot l’existència. Van censurar les Vulpes a Espanya, als anys 80, però a aquestes noies les estan censurant ara. Les dones punk són un test per als límits de la nostra societat.
Com a dona que escrivies sobre música punk, vas ser una pionera.
Sí, a l’època només hi era jo i Caroline Coon, que ara és una artista visual fantàstica i ja no escriu sobre aquests temes, o sigui que pots dir que soc l’última dona viva d’aquella era.
Recentment, moltes dones del punk han escrit llibres: Kim Gordon, Chrissie Hynde, Carrie Brownstein, Viv Albertine...
Sí, han fet un pas endavant i s’ha creat un nínxol de mercat per a les memòries. Soc una mica cínica amb això, és una lluita cultural massiva i molts homes no en volen sentir a parlar, perquè entren en xoc. Estan preparats per a una nova normalitat, més sana, més igualitària? El temps ho dirà. És una guerra cultural.
"És una lluita cultural massiva i molts homes no en volen sentir a parlar"
Què en penses del rol de les dones en camps com el pop o el rap actuals?
Hi ha moltes més dones ara, però la màquina es mou molt més lentament del que m’agradaria. Encara hi ha molt poques dones productores, enginyeres... i en tots els àmbits de la indústria. Hi ha hagut canvis significatius, però encara estem molt lluny de la indústria musical que jo voldria, tindríem més bona música i reflectiria millor la nostra comunitat.