Un espectacle fet a partir d’arquetips psicotímics i de psicologia evolutiva barata, diuen els seus mateixos creadors. Quatre poetes, cantaires, intèrprets, quatre ballarines voladores llençant frases com punyals, llançant versos que són dinamita per l’ànima. Núria Martínez-Vernis, David Caño, Roger Pelàez i Martí Sales. L’oralitat que esquerda, el ritme vocal que distorsiona.
El Festigàbal, el festival de concerts que munta l'Heliogàbal, bar musical i sala de música en directe de Gràcia, durant la festa major del barri, celebra la desena edició el dissabte 15 i el diumenge 16 d'agost al parc de La Sedeta l'any del vintè aniversari de l'Helio.
Va perillar per culpa del conflicte entre el patrocinador de la sala i el de la festa major, i de les tensions que la sala manté des de fa anys amb la fundació privada que munta les festes. El cartell va anunciar-se abans que es confirmés l'espai en què s'havien de celebrar els concerts, que tradicionalment s'havien celebrat a la plaça de Rovira i Trias.
Deslocalitzat als afores del barri, lluny del radi d'acció de la festa major, el desè Festigàbal reunirà, com sempre, alguns dels artistes més interessants del pop independent local. No en va l'Heliogàbal és un dels vòrtexs d'aquesta escena a Barcelona. La polèmica, però –reflectida a l'espot del festival, protagonitzats per alguns dels músics que hi actuen–, quedarà per a la història.
