Gerard Quintana
FOTO: Sílvia PochGerard Quintana
FOTO: Sílvia Poch

Gerard Quintana: “Anirem a sac. Si cal prendre la Bastilla la prendrem”

El cantant de Sopa de Cabra i president de l'Acadèmia de la Música ens parla de les demandes del sector i les polèmiques actuals

Borja Duñó
Publicitat

Parlem amb Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra i president de l’Acadèmia Catalana de la Música, perquè ens faci una valoració sobre el paquet de mesures urgents destinades a la cultura aprovat el 5 de maig en Consell de Ministres i sobre la situació actual del sector, que va arribar a un punt d'inflexió amb la polèmica generada pel concert 'Barcelona, ens en sortirem'. Des de Barcelona, Quintana també ha vist com els plans del seu grup per aquesta primavera i estiu se n'anaven en orris. “Estic sencer, m’ha enganxat la tempesta perfecta, perquè el dia en què es va proclamar l’estat d’alarma començàvem la gira, ho teníem tot invertit… però quan no tens res a perdre estàs més fort”, explica. I es mostra determinat a no claudicar. “Tot es mourà, hem de lluitar perquè res no torni a ser com abans”, diu.

Quina valoració general en fas, del paquet de mesures urgents per a la cultura?
Que és una fugida endavant fruit de les pressions del sector cultural després d'aquelles desafortunades declaracions del ministre, que ja va utilitzar Orson Welles, allò de “primer la vida, després el cine”, com si ell no hagués dedicat la seva vida al cine. Es pot fer política efectiva i de servei o de gestos i decorativa o cortines de fum. I ens sembla que, fora del reconeixement de la intermitència del sector, pel que fa als músics, i del reconeixement de les mancances estructurals, la resta és insuficient i diria que fins i tot irritant. Les quantitats de diners, que de cara al públic semblen grans, ens tornen a endeutar i no sabem quan podrem treballar i tornar els crèdits. Torna a ser aquesta trampa legal. Hi ha tot un preàmbul sobre la importància de la cultura però no s'acaben d'atrevir a declarar-lo un bé essencial, com també diuen. Però això no es tradueix en conseqüències com les que sí que hi ha al nostre entorn europeu, ni pel que fa a una baixada de l'IVA cultural; sí per a l'ebook, però no per a la resta. Continuem amb un IVA de luxe, i un bé essencial amb un IVA de luxe és una contradicció absoluta.

"Potser ens hem de salvar entre nosaltres i començar a establir cadenes de solidaritat"

Són suficients les ajudes per a la desocupació en el sector de la música?
La precarietat és absoluta. Aquesta opció d'atur arriba tard i amb una sèrie de condicions que deixa exclosos a molts artistes, exclou totalment els treballadors de la música: tècnics, muntadors, riggers, producció, backliners... Només és per a la gent que estava donada d'alta en el règim d'artistes. Suposo que la seva opció serà que tota aquesta gent es pugui acollir a la renda universal garantida que pel que ens diuen, sembla que [no arribaria] fins al juny, quan potser ja sigui hora de fer l'autòpsia de bona part del sector. Ho trobo insultant, fins i tot, ho trobo una manera de dividir-nos per desfer la pinya que puguem fer.

No s'ha aprovat la principal demanda dels festivals previstos per aquest estiu, que era poder acollir-se a causa de força major per saber si els poden suspendre amb garanties.
Els festivals estaven tots pendents d'aquesta compareixença per poder actuar. Crec que tenien moltes esperances que amb aquest Reial Decret, que els torna a deixar amb el cul a l'aire. La força major els permetia actuar d'una forma –com va passar amb el Mobile– i si no t'hi pots acollir és l'enfonsament de totes aquestes estructures de festivals. No hi ha manera de respondre. En el cas dels artistes internacionals, molts d'aquests festivals han de pagar un 25 o un 50 % per avançat i fins i tot una setmana abans del concert han de pagar el 100 %, si no l'artista no ve a tocar. Si el festival suspèn, ha pagat aquesta part i no la recupera, per això estaven esperant que els artistes internacionals que no poden desplaçar-se fessin el pas, també. També hi ha el tema de retorn d'entrades, perquè el públic se l'ha de respectar i no pot ser que no se li retorni l'entrada si el concert no es fa, però has de saber si pots oferir dates alternatives o si suspens i has de retornar-ho tot. No hi ha solucions.

Les mesures no són iguals per a tots els àmbits culturals.
Torna a ser això que divideix. No entrarem en el joc d'enfrontar-nos a altres sectors culturals, perquè és precisament el que sembla que vulguin. Però sembla que hi ha mesures més específiques per al llibre i el cinema que per a la cultura en viu, les arts escèniques i la música. I les mesures específiques per a grans esdeveniments com el Xacobeo, la Fira de Frankfurt, el 175 aniversari del Liceu... És aquest mantenir la cultura amb un cap gros enorme i unes cames de filferro. Tot el teixit queda desatès, però es dona suport al que és més visible, a aquests grans esdeveniments. És totalment insatisfactori, insuficient.

"Estem perdent el temps amb els polítics, els hem de fer front i ens hem d'organitzar solidàriament des de baix"

Què hi trobes a faltar?
No es parla de taxes sobre les teleoperadores. Els continguts culturals que són a la xarxa i que no es poden monetitzar i que la gent es pensa que són gratis però no ho són perquè tothom paga una tarifa per entrar a Internet de les més cares d'Europa si tenim en compte la proporció amb la renda per càpita. Sobretot ara, que ja no és un caprici tenir una connexió a Internet: hi hem de treballar, hem de fer les gestions legals, de bancs... tota la ciutadania. I no es parla de cap tipus de taxa que reverteixi sobre els continguts, a l'hora que se'ns aboca a viure a les xarxes. També hi ha un debat sobre el canvi d'hàbits i com aquests hàbits condemnen la cultura d'aquesta país gairebé a l'amateurisme. Fa pensar, tot plegat.

Tampoc hi ha unes mesures sobre el consum cultural. Tampoc ho ha acceptat el govern d'aquí, ni la conselleria d'economia, que s'hi va girar en contra. Si compres entrades que et puguis desgravar part d'aquella entrada, però en canvi s'augmenta el tant per cent del mecenatge. Això també pot canviar els hàbits. Si no es reconeix el consumidor cultural que compra entrades, potser hem de deixar de vendre entrades i tota la relació amb el públic ha de funcionar a partir del mecenatge. En qualsevol cas ens estan abocant fora del sistema, potser tindrem un sector cultural o de la música fora del sistema, d'ara endavant.

S'ha avançat amb alguna cosa?
Una cosa positiva és que reconeix per primer cop la intermitència del sector i les mancances estructurals, i que la regulació laboral no estava ajustada a aquesta intermitència. Amb tot aquest tema que estàvem treballant des de fa un any i mig amb l'Estatut de l'Artista, que està aprovat de forma unànime a la comissió i que s'havia de començar a tramitar al Congrés. Per la inestabilitat política i les eleccions constants tot això no s'ha pogut tramitar. Ens diuen que s'hi posaran, però per això hi ha d'haver estabilitat política en el futur, i això no està gaire clar. Potser l'error, no només del sector musical sinó en general, és esperar que algú vingui a salvar-nos. Potser ens hem de salvar entre nosaltres i començar a establir cadenes de solidaritat i buscar aliances socials per desbordar les administracions i superar-les. 

Des de l'Acadèmia vau fer un comunicat sobre el concert 'Barcelona, ens en sortirem' on demanàveu no alimentar la falsa dialèctica de contraposar música i salut.
En vam parlar la majoria de músics i vam declinar fer entrevistes en aquest sentit perquè s'estaven instrumentalitzant políticament i no volíem estar enmig d'una guerra creuada. És cert que es posa en dubte la comptabilitat de la cultura en viu amb la sanitat, però ningú posa en dubte les campanyes milionàries mig propagandístiques que fan els diferents governs. O les aportacions que tenen els partits, l'any passat hi va haver dues eleccions i es van embutxacar un munt de milions. Això ningú ho posa en dubte. Aleshores, què s'està comunicant malament? L'OMS fa dues setmanes instava els estats a incloure la cultura i especialment la música al sistema sanitari, a partir de 900 estudis científics fets arreu del món. Suïssa el 2012 va modificar la constitució a partir d'una iniciativa de llei popular per incloure la música com un dels quatre puntals de la formació dels ciutadans. I això no apareix. El que queda és que la música és pur oci, entreteniment i prescindible. Podem analitzar moments històrics dramàtics en què la música hi ha estat present, com en el setge de Leningrad.

"Hem demostrat que quan ens ajuntem uns quants músics podem fer-ho trontollar tot"

Què va passar amb el concert de Barcelona?
Vaig parlar amb molts músics, els Txarango, el Manolo Garcia, el Serrat i molts altres i vam prendre aquesta decisió perquè de vegades cal comptar amb els artistes per articular el projecte. Tenim moltes ganes de fer alguna cosa per homenatjar tots aquells que han mort sols, tots els que s'han jugat la vida sense les proteccions necessàries... I per la comunicació, el que es va interpretar és que era una festa. Com pots fer una festa si no has fet abans el dol? Cal ser molt empàtics, la música pot fer callar cent mil persones en un camp de futbol, quan sona 'El cant dels ocells' per acomiadar algú. Tot i la bona voluntat va ser molt maldestre. I aquest acte de transparència que és necessari no es va tenir amb els músics, a la carta que ens van enviar ens parlava d'un “petit equip que es desplaçaria”, d'una “petita posada en escena” i 200.000 euros no és tant com el que es gasten en propaganda institucional, no és tant si sumem els diners que cobren els càrrecs polítics que en molts casos no han volgut renunciar ni a dietes, i això no suposa una estripada de vestidures com aquest altre aspecte. Sí que és cert que El Terrat Media Pro va decidir assumir tot el cost però ja era tard. El que esperem és que això no erosioni, hi havia altres iniciatives d'aquest tipus que ara tenien por de fer un pas endavant.

Quina autocrítica es pot fer?
No som un sector privilegiat, malgrat el glamur. Que aquesta és una altra cosa que fem malament el sector cultural. No s'ajusta gens la imatge que es dona a l'opinió pública amb la realitat, que és absolutament precària. Això crea uns desajustos que fan que la comunicació es presti a moltes interpretacions. Serem els últims en tornar a treballar i vam ser els primers en aturar-nos. No és que siguem més o menys que ningú, volem ser tractats com la resta de la societat. I quan dic nosaltres no em refereixo als artistes, als quatre que sortim per la tele, sinó al 80 % dels músics i dels treballadors de la música que no s'han pogut acollir a les mesures transversals.

I quines solucions hi veus?
Personalment crec que estem perdent el temps amb els polítics, els hem de fer front i ens hem d'organitzar solidàriament des de baix i desbordar la política. Amb això del concert dels terrats hem demostrat que quan ens ajuntem uns quants músics, ja no vull pensar si ens ajuntéssim tots, podem fer-ho trontollar tot. La que es va 'liar' va ser important, aleshores, bé, traiem conclusions de tot plegat. I, sobretot, pensar que la cultura no és només d'uns quants.

"El sector musical no havia estat mai tan unit"

S'ha fet un ús partidista d'aquesta polèmica i els músics us hi heu trobat al mig.
De fet al comunicat de l'Acadèmia criticàvem això. Era una iniciativa amb bona intenció, el que passa és que la comunicació va ser desafortunada i també el fet de comptar amb els músics com si fóssim mobles. Possiblement sabem millor com fer les coses que una institució o que una gran empresa de comunicació, perquè estem més a prop de la gent. Fins al dia que no entenguin això anirem malament.

En què s'està treballant per fer viable la música mentre no arriba la normalitat?
Estem lluitant per fer compatible la cultura en viu amb la falta de normalitat. Surten idees mil: els concerts itinerants amb plataformes ambulants, per a la gent als balcons. Tothom està inventant tot el que pot. També s'està plantejant fer com autocines, buscar espais de pàrquing on hi hauria una gran pantalla i la gent ho pugui gaudir des del bluetooth... Tot per oferir a les administracions, sobretot els ajuntaments, per salvar programació. Hi ha moltes coses però si escandalitza que la cultura o la música hi pugui ser present, suposo que llavors també haurem d'eliminar moltíssimes coses. Aquí hi ha un debat enorme, començant pels privilegis de les classes polítiques i de l'ús del diner públic per fer propaganda. Anirem a sac. Si cal prendre la Bastilla la prendrem. I el sector musical no havia estat mai tan unit en aquest sentit, i això és un pas endavant.

Dins de l'Acadèmia de la Música hi ha associacions de músics, de sales, de festivals, de representants, de vegades amb interessos diferents... Ha costat fer aquesta pinya?
Sí, de vegades es confon l'Acadèmia, que té 41 entitats que representen unes 90.000 persones, amb una mena de patronal i res més lluny. Hi ha associacions sindicals –tot i que no hi poden haver sindicats com a tals al món de la música– des de l'àmbit de la clàssica, el jazz, la rumba, el blues, etc. Evidentment hi ha debat però la desatenció és tan gran i tan general que es poden superar aquestes diferències i sí que és cert que no són els mateixos interessos, però qui pensi que una sala té uns interessos contraposats als d'un artista està molt equivocat. Aquestes mesures del 30 % d'aforament... és impossible. Sense una barra que rendeixi és impossible pagar a tota la plantilla, complir amb les normatives tan restrictives... Crec que el més intel·ligent és fer-nos costat. Hi ha gent que cau en aquesta trampa d'enfrontar-se en l'àmbit de la misèria en comptes d'apuntar on està justament la perversió.

NO T'HO PERDIS: Quan podré anar de concerts i festivals? Com seran?

Les millors idees d'oci i cultura per fer a casa amb la nova Time In Pocket interactiva.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat