Hidrogenesse: Quin personatge dels Peanuts seríeu?
Doble Pletina: El Jaume, el Pig-Pen; el Marc, el Charlie Brown; el Jordi, l’Schroeder; la Laura, la Sally, i la Francina, el Linus.
D.P.: Muntem un sopar temàtic per a 20. Com ens ho fem perquè sigui un èxit?
H.: És impossible que una cosa així surti bé. A no ser que el tema sigui 'Solidaritat en temps de precarietat', i que tothom hagi de portar-se el menjar i el beure. Només haureu de parar la taula i encendre unes espelmes. Tothom en quedarà satisfet.
D.P.: Tenim cinc dies de vacances. On anem? Què hi mengem? Quins llocs pintorescos visitem? Quins souvenirs comprem?
H.: Heu d’anar a Roma. No heu de comprar cap 'souvenir'. Heu de menjar carxofes. No anéssiu pas als Museus Vaticans. Podeu anar als Capitolins, però no cal. N'hi ha prou amb passejar, de tarda, amunt i avall. Un consell extra: no se us acudeixi pas agafar una pedra d’aquestes amb les que fan els carrers. Es diuen 'sampedrino' i us donarien problemes a l’aeroport.
H.: Per què no feu servir guitarres elèctriques?
D. P.: Es podria parlar molt sobre la dictadura de la guitarra elèctrica en el món del pop, però en aquest cas es tracta senzillament de que a en Marc li agrada tocar amb cordes de niló.
D.P.: Hem d’anar a una gala benèfica. Com ens vestim?
H.: Ningú amb xandall ni amb frac. Mai de negre. Són més importants la perruqueria i el maquillatge que el vestuari.
H.: Per què hi ha un glaçó desfent-se a la portada d''Así es como escapó'?
D. P.: Segons la Cati Bestard, fotògrafa, primera bateria de Doble Pletina i ideòloga de la portada: "La idea del glaçó a la portada és producte d'una investigació visual –i bastant abstracta– sobre alguns dels conceptes que es repeteixen al disc, com són el pas del temps, les crisis existencials o la necessitat de reinvenció i de novetat. Vaig pensar que el canvi d'estat de gel a líquid funcionava a la perfecció com a metàfora de moltes d'elles. També penso que es pot relacionar a la idea de 'Así es como escapó', gràcies a la fluidesa d'estats. El fet de que el gel estigui posicionat al límit del requadre vermell fa que sembli que surti d'ell i que estigui desfent-se i escapant-se en forma d'aigua”.
Doble Pletina: El Jaume, el Pig-Pen; el Marc, el Charlie Brown; el Jordi, l’Schroeder; la Laura, la Sally, i la Francina, el Linus.
D.P.: Muntem un sopar temàtic per a 20. Com ens ho fem perquè sigui un èxit?
H.: És impossible que una cosa així surti bé. A no ser que el tema sigui 'Solidaritat en temps de precarietat', i que tothom hagi de portar-se el menjar i el beure. Només haureu de parar la taula i encendre unes espelmes. Tothom en quedarà satisfet.
D.P.: Tenim cinc dies de vacances. On anem? Què hi mengem? Quins llocs pintorescos visitem? Quins souvenirs comprem?
H.: Heu d’anar a Roma. No heu de comprar cap 'souvenir'. Heu de menjar carxofes. No anéssiu pas als Museus Vaticans. Podeu anar als Capitolins, però no cal. N'hi ha prou amb passejar, de tarda, amunt i avall. Un consell extra: no se us acudeixi pas agafar una pedra d’aquestes amb les que fan els carrers. Es diuen 'sampedrino' i us donarien problemes a l’aeroport.
H.: Per què no feu servir guitarres elèctriques?
D. P.: Es podria parlar molt sobre la dictadura de la guitarra elèctrica en el món del pop, però en aquest cas es tracta senzillament de que a en Marc li agrada tocar amb cordes de niló.
D.P.: Hem d’anar a una gala benèfica. Com ens vestim?
H.: Ningú amb xandall ni amb frac. Mai de negre. Són més importants la perruqueria i el maquillatge que el vestuari.
H.: Per què hi ha un glaçó desfent-se a la portada d''Así es como escapó'?
D. P.: Segons la Cati Bestard, fotògrafa, primera bateria de Doble Pletina i ideòloga de la portada: "La idea del glaçó a la portada és producte d'una investigació visual –i bastant abstracta– sobre alguns dels conceptes que es repeteixen al disc, com són el pas del temps, les crisis existencials o la necessitat de reinvenció i de novetat. Vaig pensar que el canvi d'estat de gel a líquid funcionava a la perfecció com a metàfora de moltes d'elles. També penso que es pot relacionar a la idea de 'Así es como escapó', gràcies a la fluidesa d'estats. El fet de que el gel estigui posicionat al límit del requadre vermell fa que sembli que surti d'ell i que estigui desfent-se i escapant-se en forma d'aigua”.