Holly Herndon busca el sentiment

Per Holly Herndon la tecnologia té dues cares: una de meravellosa –connecta la gent– i una altra de terrible –es manté en constant observació–. Això ho tradueix en directes on el senyal del teu mòbil i els ritmes de ball es transformen en poesia. Després del seu directe al Sónar del 2015, ara torna al cicle DNIT al CaixaForum.

Als teus concerts la gent envia missatges i forma part de l’espectacle. És el públic un instrument?
Holly Herndon: Diria que sí. La interacció amb la gent m’ajuda a quantificar els sentiments que hi ha dins la sala i a transformar-los en so.

El teu llenguatge és complex, però de vegades inclous un ritme techno ballable. Quin efecte busques?
Això és com la sal: en necessites una mica perquè el menjar tingui millor gust, però si n’hi afegeixes massa no et semblarà bo! Quan feia concerts de soroll vaig detectar que la gent reaccionava bé si hi havia un ritme per sota. Si connectes cos i ment, els resultats són fabulosos.

Et costa trobar nous sons? És a dir, fins a quin punt es pot ser experimental avui?
Escolto coses que semblen experimentals, però em sonen conservadores, i també escolto cançons pop que em semblen molt atrevides. Si faig alguna cosa que em sona familiar, normalment l’esborro. És molt difícil trobar sons nous, sí.

Els temes de la teva música són molt actuals: sistemes d’espionatge, internet... Creus que amb la nova situació política als Estats Units tindràs idees noves?
Crec que sí, no puc estar fent sempre cançons sobre el mateix. El gran repte és actualitzar-me. Per exemple, ara, quan passes la frontera, et miren fins i tot el Facebook!

Estàs fent el doctorat de filosofia a la universitat de Stanford. La dedicació a la música et permet compaginar-ho?
És complicat, però intento estudiar sempre que puc.