La revolució tuareg

Tot i que dir-ho pot semblar un tòpic, hi ha grups que són més importants per la seva influència en la música popular que pel públic que arrosseguen. Tinariwen han demostrat ser capaços de moure audiències notables, però el que els fa especialment ressenyables és l’empremta que deixen allà on toquen. D’origen tuareg i arrel nòmada, la banda de blues del desert torna a Catalunya per presentar Elwan (2017), el seu setè disc d’estudi.

Com els mamífers que titulen el seu treball recent (‘elefant’ en llengua amaziga), la carrera de Tinariwen ha estat lenta però progressiva: “Portem un ritme natural en què els canvis són sostinguts. Mai no jugarem a la lliga on ho fan les estrelles, però viatgem per tot el món i podem viure de la música”, explica Eyadou Ag Leche, el baixista. El que ningú els podrà negar és que s’han convertit en un referent a Occident, on un bon grapat d’artistes de l’star system fan cua per col·laborar-hi; els Red Hot Chili Peppers són els seus fans més universals, i a Elwan trobem signatures tan prestigioses com les de Kurt Vile o Mark Lanegan, que participen a dues cançons del disc. “És una experiència molt rica, treballar amb ells, veure com fan màgia”, diu el músic de Tinariwen, que reconeix que intenten no allunyar-se mai de la norma que marca el cànon: “Som una evolució de la tradició; continuistes en esperit, però cada vegada més perfeccionats”.

Oblidats els problemes del passat amb presumptes vinculacions a l’islamisme radical i exiliats de manera permanent del seu Mali natal, els membres de la banda segueixen sent imatges recurrents de la resistència tuareg: “No volem ser bandera de res, però esperem que la nostra poesia musical serveixi per despertar consciències”, assegura Ag Leche, que no eludeix la “responsabilitat” que tenen com a ambaixadors de facto del seu poble i cultura arreu del planeta.