[image]
[title]Hi ha molts barems que serveixen per mesurar la grandesa d’un artista, i en gairebé tots ells Lee ‘Scratch’ Perry apareix amb la medalla d’or penjada del coll. Cançons reconeixibles? N’ha fet a grapats. Discos imperdibles? Molts, de diversos estils i amb noms diferents. Col·laboracions? És el rei en aquest apartat, ha treballat amb noms gloriosos: The Clash, Skatalites, Bob Marley & The Wailers i els Heptones. A més, va crear un segell musical, Upsetter Records, i va tenir l’estudi més influent de Jamaica i, per extensió, de la història de la música reggae, The Black Ark.
Tot i que ja ha complert els 80 anys, no li falten ganes de sortir a tocar pel món, al contrari: “A mi el que m’agrada és anar de gira, veure com respon el públic allà on vaig, sigui el continent que sigui”, ens explica un aparentment adormit músic caribeny des de Suïssa. Amb tantes bales disparades, hi ha una faceta on Perry ha destacat especialment: evolucionar i mutar tot estil musical que li ha passat per davant. Reconeix que el fa “molt feliç” ser considerat com un dels pioners del dub, però el jamaicà sempre serà popularment reconegut per formar part del santoral del reggae, compartint rellevància amb noms com Peter Tosh, Toots & The Maytals i Bob Marley. En aquesta lliga juga ‘Scratch’ Perry.
Un any després que el seu disc, Super Ape, fes 40 anys i el músic ho celebrés amb una gira mundial que va passar per la nostra ciutat (“És la demostració que les cançons no tenen edat, els anys no passen per a elles, perquè tenien el mateix esperit llavors que ara”, diu), Perry torna a la Sala Apolo aquest dissabte repassar una carrera amb ben poques fissures.
