Lucifer és una banda de rock dur establerta a Berlín amb credencials impecables: rere seu hi trobem el guitarrista i compositor Nicke Andersson (Hellacopters, Imperial State Electric), un dels principals responsables de l'embranzida del rock suec de les darreres dècades, i a la vocalista Johanna Sadonis, una cantant de veu lluminosa que situa les cançons en un espai on Suzy Quatro surfegés per damunt dels riffs de Black Sabbath.
Bé, això és una simplificació, perquè Lucifer –molt influïts per l'estètica de satanisme pop estil Lavey/Polanski més que no pas pels abismes del black metal– tenen una nodrida discografia, i venen a presentar el seu quart disc, 'Lucifer IV', un àlbum d'estudi fosc i marcat per un pòsit dels anys setanta que combina el hard rock i el protometal amb tocs de glam primerenc, amb un meditat equilibri entre la melodia i la foscor (la veu de Sadonis, al contrari de l'enervant mugir d'Ozzy, és molt bonica). Influenciat per bandes totèmiques com Kiss, Heart o Blue Öyster Cult –que mai van tenir manies a empastar melodia pop amb metall pesant– el quintet repassarà el millor de les seves obres anteriors, inclòs el seu aclamat debut en què van participar membres de Cathedral, Angel Witch o Ladytron. Veure músics de rock d'aquest nivell en una sala petita sempre és una experiència vigoritzant. Aquest serà un concert d'aquells de club que acaba semblant com si passés en un estadi.