Pau Debon: "M’han dit moltes vegades: 'No me gusta la música en catalán'"

El retorn d’Antònia Font competeix en expectació amb el tercer disc de Rosalía, que encara no s’havia donat a conèixer quan ells ho van deixar córrer. Expectació i emoció, perquè hi haurà disc nou, 'Un minut estroboscòpica' (Primavera Labels) i dos concerts multitudinaris a Barcelona el 2022. A més, 'Alegria', l’àlbum que va canviar el pop català, fa vint anys i no hi ha cançó que pugui expressar millor el moment que la que donava nom al disc. Pau Debon ens ho explica.

NO T'HO PERDIS: Els concerts de la temporada a Barcelona

Reunió, disc nou, Primavera Sound, Palau Sant Jordi a l’octubre... Com afronteu els Antònia Font aquest 2022 tan intens?

Amb molta il·lusió. Va costar posar-nos d’acord i trobar la fórmula en que tots estiguéssim còmodes, però una vegada vam tenir això llest vam començar a fer feina i està clar que fent feina ens entenem i la cosa va bé. Ara que tenim el disc enllestit, que és una feina més individual perquè cadascú grava la seva part, sí que ens tornarem a topar de veres, tornarem a assajar i a fer directes.

En Joan Miquel es va adonar que quan pensava en Antònia Font les cançons li sortien d’una altra manera

Com es viu això de fer cançons noves després de deu anys de no fer-ne?

En Joan Miquel sempre diu que va estar quatre dies tancat pensant com havia de ser un nou disc d’Antònia Font. Estàvem d’acord que no havia de ser un disc experimental, no teníem la necessitat de fer el 'Vostè és aquí' (2012), ni de jugar amb les maquinetes com aleshores. Aquesta vegada teníem clar que havia de ser un disc amb molta essència d’Antònia Font. Molta gent pensa que si les cantés jo, les cançons del Joan Miquel en solitari sonarien com un disc d’Antònia Font. I ell també ho creia, però fent aquest disc se’n va adonar que no era així, que quan pensava en Antònia Font li sortien d’una altra manera.

Per tu sempre és fàcil interpretar una cançó del Joan Miquel?

La primera cançó que va fer per Antònia Font ja la va fer pensant que l’havia de cantar jo, i això es nota. I, és clar, a mesura que hem anat fent discos, ell ha après a fer que em senti cada vegada més còmode. Em solen entrar molt bé.

No va ser el primer motiu per tornar, però veure que hi ha molta gent que et troba a faltar hi juga molt a favor

Malgrat que ho vau deixar, Antònia Font ha continuat formant part de l’imaginari col·lectiu. Ho heu viscut així?

És una de les raons per tornar. Ens pensàvem que durant dos o tres anys ens demanarien de tornar i que de mica en mica aquesta demanda s’aniria diluint. Però no ha anat així. Inclús generacions que no han vist Antònia Font en directe s’hi han enganxat i ens demanaven que tornéssim per les xarxes socials o pel carrer. Era una petició constant. Tenim la sensació que el grup no s’ha oblidat. No va ser el primer motiu per tornar, però veure que hi ha molta gent que et troba a faltar hi juga molt a favor.

Es compleixen vint anys d’'Alegria', un disc que va canviar la història del pop cantat en català. Molts grups s’hi van inspirar per abraçar el català sense complexos.

Sí, ens ho diuen molt. Nosaltres no tenim aquesta sensació perquè vivim bastant desconnectats de la moguda musical, primer perquè estem a Mallorca i a Mallorca tot va a un altre ritme, i també perquè mai hem estat mitòmans ni mai hem estat assabentats de tot. I això fa que anem fent la nostra feina i potser per això fem cançons un poc originals. 'Alegria' va coincidir amb un moment en què es repudiava una mica la primera onada del rock català i molta gent canviava de llengua, perquè no et posessin aquella etiqueta directament. A mi m’han dit moltes vegades "ah, ¿cantas en catalán? Es que no me gusta la música en catalán". Per una qüestió de normalitat, nosaltres no vam canviar de llengua, penso que no seria capaç d’explicar una cosa de veres i transmetre-la en una llengua en què no penso. Que en aquell moment no estava de moda el rock en català? A nosaltres ens semblava una xorrada i dèiem “anirem a Madrid a cantar en català” i si ho fas convençut la gent ho veu.

A mi m’agrada el directe, gravar un disc no m’agrada

Trobaves a faltar l’adrenalina i la intensitat d’estar dalt d’un escenari?

Sí, de fet això és el que em va fer proposar al grup si volien tornar com a Antònia Font. A mi m’agrada el directe, gravar un disc no m’agrada. I sempre ho enyores, però quan ho vam deixar és perquè estàvem cremats de tot. Les dues hores que estàs damunt l’escenari molt bé, però tot el que hi ha al darrere arriba a cansar molt. Per això van passar anys fins que vam tornar a tenir ganes de pujar a un escenari.

Vas ser tu, l’impulsor de la tornada?

Jo vaig tirar la primera pedra. Vam tornar d’una manera molt furtiva i ràpida en un concert a favor de la llibertat d’expressió l’any 2018, no vam ni assajar, ens vam veure damunt l’escenari. I va ser brutal, perquè després de sis o set anys de no tocar junts vam tenir la sensació que no ho havíem deixat. Va ser molt molt xulo. Hi vaig començar a donar voltes i en un sopar que fem cada any els ho vaig proposar; tres o quatre sopars després vam arribar a un acord.

El Primavera Sound ha tingut alguna cosa a veure amb la tornada?

El Primavera va venir després. Hi havia moltes maneres de tornar i la que ens va convèncer va ser fer disc i uns deu concerts ben triats en dos anys. Tornar a fer cinquanta concerts l’any volia dir canviar de vida una altra vegada i no ens interessava. Tornem perquè tenim alguna cosa a explicar i per tant fem un disc, ens marquem deu concerts en dos anys i ja està. I el Primavera ens va fer una proposta que ens va agradar molt. El 2022 hi haurà quatre concerts, i no en farem més: Primavera Sound, Inca, València i el Palau Sant Jordi per tancar l’any. El 2023 en farem més.

Antònia Font actuaran l’11 de juny al Primavera Sound i el 15 d’octubre al Palau Sant Jordi.